Anatomia humana

Dia del Fiet amb Càncer

|

Valorar:
Visto 43 veces

Aquest dijous ha estat el Dia Nacional del Fiet amb Càncer. És un bon moment per pensar en el valor real de la vida, i de la mort, i de la qualitat de vida.

És una realitat difícil, la del fiet amb càncer, perquè és difícil d’entendre i difícil de pair, però és una realitat que cal agafar-la, i ben fort, i d’entrada. Cal assumir la malaltia, i saber que el tractament és necessari, però és perillós.

Gràcies al tractament, i a la feina dels professionals que s’hi dediquen, la perspectiva de sobreviure al càncer durant la infància és cada cop més probable. En efecte, tres de cada quatre fiets amb càncer queden avui lliures de la malaltia. Ningú gosa de parlar de curació o guariment, sinó tan sols de sobreviure al càncer, o quedar-ne lliure.

Van caldre anys de patiments, de tractaments i d’investigació per arribar al punt en el qual estem avui. Tres de cada quatre superen la malaltia, amb molt de tractament, però n’hi haurà un que no, que encara no.

Tres de cada quatre, en tractar-se d’una cosa tan greu com el càncer infantil, és una proporció molt esperançadora, tot i que òbviament imperfecta. Han estat els avenços en el tractament (quimioteràpia, radioteràpia, etc.), i sobre tot els avenços en el control de les complicacions de la malaltia, i del mateix tractament, això que va permetre d’arribar tan lluny.

El tractament és intens i perillós, amb possibilitat de complicacions a curt, mig i llarg termini. Ara per ara, però, aquest és l’únic camí que hi ha per tal que un fiet determinat quedi dins del grup dels tres que de cada quatre superen la malaltia. Però la recaiguda, un altre càncer, etc., són coses que poden passar en el futur, i els especialistes alerten sobre aquesta perspectiva.

Les investigacions relatives al càncer infantil també miren d’esbrinar com és a llarg termini l’evolució del pacient que va superar el càncer infantil. Superat el càncer, el pacient es fa adolescent i després adult. Ara, el pas del temps i la meticulosa observació de la ciencia de llarg termini permet de veure com es troben.

La setmana passada, la prestigiosa revista mèdica «The Lancet» feia públic l’informe sobre el seguiment a llarg termini d’un grup de més de cinc mil pacients que van superar el càncer infantil.

L’informe permet de veure que el pacient adult que va superar el càncer infantil és més vulnerable a certes malalties cròniques que els adults que no van patir càncer a la infància. S’hi veu que un altre càncer i la malaltia pulmonar són els fets més freqüents, més probables.

Tot plegat resulta prou evident que el càncer infantil és un camí aspre i sense garanties, sigui durant el tractament, sigui després. I també és evident que encara hi ha molta feina a fer, i tant des del punt de vista científic, mèdic, com des del punt de vista divulgatiu.

Aquest punt de vista divulgatiu és ben important. Cal remarcar la importància que té la divulgació, la comunicació d’aquesta matèria difícil. Cal que sigui una feina divulgativa clara, rigorosa però alhora respectuosa, i ha d’ensenyar tant la cruesa d’aquesta realitat com les esperances que ofereix.

En aquest sentit, la feina que fa l’Associació de pares de nins amb càncer de Baleares (Aspanob) és força útil i ben necessària, encara que difícil, i mereix tot el reconeixement i tot el recolzament. El mes passat, precisament, van organitzar una jornada científica i divulgativa sobre els efectes secundaris dels joves que van sobreviure al càncer infantil, perquè ja se sap que «el viaje del cáncer infantil no termina cuando finaliza el tratamiento y se recibe la noticia de que el niño está libre de cáncer».

www.bello.cat / jordibell@gmail.com