De rebot

Constitució irreformable

|

Valorar:
Visto 81 veces

«The Artist», la pel·lícula muda francesa del 2011 escrita i dirigida per Michel Hazanavicius, completament en blanc i negre, és un homenatge al cinema mut americà dels anys 20. Del cine mut al sonor, al tecnicolor després..., qui no s’hi adaptava en quedava despenjat. Així passà a Buster Keaton i no, en canvi, a Charles Chaplin, per esmentar només dos genis del cel·luloide. Doncs, igual succeeix amb molts altres aspectes de la vida: qui no s’adapti, clapirà. La Constitució espanyola va pels 40 anys.

Tal vegada convindria posar-la en quarantena ara que se senten veus insistents d’incomoditat: que si una recentralització, que si en sentit federal...

De 1812 ençà, cap constitució s’ha reformat al regne d’Espanya. Mal senyal! Cada intent progressista ha comportat una reacció conservadora. Historiadors afirmen que mai no hi ha hagut un Estat constitucional espanyol, sinó, per temps, monarquies parlamentàries. El principi monàrquic ha tingut prelació damunt el de sobirania popular. La Transició, en realitat, hauria suposat una translació a la ‘carta magna’ dels continguts de la llei de reforma política aprovada a les Corts Generals de Torcuato Fernández Miranda, quan un Rei, que havia jurat els Principios Fundamentales, havia optat, d’una terna, pel més jove per a president del govern: el ministre secretario general del Movimiento, Adolfo Suárez. Algunes coses van ser imposades manu militare (unitat i indivisibilitat pàtries, l’exèrcit part damunt del poble, el paper de l’Església...); però les fonamentals van ser la monarquia i el sistema de poder amb un Congrés elegit segons una desviació calculada del principi d’igualtat i un Senat que és la negació d’aquest.

El marc jurídic de l’Estat de dret descansa sobre el Títol X de la Constitució, que en preveu la seva reforma. Però tranquils, diu Javier Pérez Royo als seus alumnes: no tindreu cap problema en aquest sentit perquè ningú vos ho plantejarà. El catedràtic de Dret Constitucional explica que en la intersecció entre la política i el dret, una constitució és punt d’arribada d’un procés constituent i punt de partida d’un ordenament jurídic. Si un règim polític es considera estabilitzat quan s’esdevé l’alternança de partits en el poder, un estat de dret no es pot considerar estabilitzat fins que no fa ús normal de la reforma constitucional. Quines reformes constitucionals s’han fet en 39 anys de democràcia? Sotmeses a referèndum, cap ni una. Espanya no ha aprovat aquesta assignatura; diu el professor que, de fet, ni s’ha presentat mai a l’examen.