Anatomia humana

Canviar la llei per pediatres (i 2)

|

Valorar:
Visto 240 veces

Només hi ha hagut tres candidats, que de fet ja hi eren, per a les quatre places de pediatria convocades per a l’assistència primària. Enhorabona! Però és un fracàs.

Comentava aquí fa dues setmanes, el dijous 9 de novembre, que trobava ben limitades les perspectives de la convocatòria per cobrir quatre places de pediatria d’ambulatori a Eivissa i Formentera, a causa de la poca difusió que va tenir la convocatòria, de les exigències de currículum, i de la manca d’ajuda per l’habitatge.

Ara, dijous passat, dia 16, l’IB-Salut feia pública la llista provisional dels admesos i exclosos de la convocatòria: tres candidats han estat admesos i cap ha estat exclòs. És a dir, que a la convocatòria de quatre places s’hi van presentar tres candidats.

Es tracta de tres metgesses que ja tenen el títol oficial de pediatre registrat al Col·legi de Metges de les Illes Balears. Em permeto de felicitar-les, de congratular-me amb elles perquè amb tota probabilitat aconseguiran una feina estable com a pediatres d’ambulatori. I és una feina ben agradable i engrescadora.

Però no em puc estar d’observar que les tres pediatres ja feien feines a la sanitat pública de pediatria d’Eivissa. És a dir, que la convocatòria no aconsegueix d’atraure pediatres de més enllà de l’illa.

Fracassa també la convocatòria perquè no aconsegueix de cobrir les quatre places de pediatria que volia cobrir, tal vegada perquè no ha volgut d’anar-hi més enllà de casa seva.

El català no és aquí un obstacle perquè no és un requisit sinó un mèrit. Ara, en observar nom i cognom de dues de les tres candidates, i en veure número i lletra del carnet d’identitat que presenten, em pregunto què hauria passat si el català hi hagués estat un requisit. Tinc la temptació de pensar que en aquest cas la convocatòria hauria aconseguit tan sols un únic candidat.

A més s’ha de remarcar que en haver-hi més places disponibles que candidats, decau del tot el valor curricular del català, igual que decau tot altre mèrit professional que no sigui el títol de pediatre.

En veure el què, haig de dir un cop més que el català és un obstacle a l’hora de trobar i contractar personal sanitari (i dic això encara que trobo que el català és una magnífica eina de comunicació, i de cultura). Però el candidat ha de saber un mínim de català, almenys ho ha d’entendre.

En comptes de demanar-li un certificat de català, la convocatòria podria sotmetre el candidat a una prova en la qual hagi de demostrar que el pot entendre.

De fet, això ja es fa en algunes convocatòries oficials per a metges en Catalunya. És el cas, per exemple, de la convocatòria que ara hi és en curs per contractar metges per l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

Aquí no és requisit ni el català, ni el castellà ni el títol d’especialista, però el candidat ha de demostrar, mitjançant un acurat procés de selecció (que inclou cinc proves eliminatòries), que és prou solvent en castellà, en català i en la matèria mèdica que li calgui per a la feina.

En l’àmbit insular, l’objectiu és atraure professionals prou competents per desenvolupar la feina mèdica que correspongui, i alhora que vulguin arrelar-se al territori insular.

Qui no sàpiga català d’entrada, ho sabrà després, estic segur, perquè s’adonarà que Menorca és millor, s’hi viu més bé si es parla el català de Menorca, perquè és la parla de la gent. I d’això és tracta.

www.bello.cat / jordibell@gmail.com