Fets quotidians

Sense riscos

| |

Valorar:
Visto 122 veces

M’ho diuen els dos caixers: Llibreta no operativa, consulti la seva oficina. Faig un toquet al vidre i apareix un senyor amb corbata, collar d’acreditació amb la cinta del color corporatiu, qui diu: ja està tancat. Guaiten les 20, ho entenc i em sap greu, però jo no he provocat que no em faciliti els doblers que necessit. Li explic que no tenc ningú que em pugui fer la gestió a l’endemà, i que no vull demanar permís a la feina per açò. M’atén. Segons m’explica, de vegades, la tarja deixa d’anar perquè requereix actualitzar les dades personals. Llimo la veu: I em deixeu sense poder reemborsar? No feu una telefonada? Un avís de la persona de referència que m’heu atribuït en la seu?. L’administratiu de la casa de canvi culpa al banc d’Espanya. Com que pot ser tot i res, ho acaba pagant la banda magnètica.

Veracitat i senzillesa .Aquestes dues paraules són la millor fórmula perquè els bancs puguin recuperar la confiança de la gent. Des de la crisi, s’han oblidat del paper central, el client. Esquemes d’incentius, creixement de negoci, crèdits, societats promotores i constructores, immobiliàries.... sumes d’interessos que es materialitzaven en clàusules abusives i variades. Es fa enyorar aquella figura d’antany, a la que acudies pel préstec del primer cotxe, l’ajut per conformar els utensilis de la llar, o la hipoteca de la primera vivenda.

La caixa forta evita riscos, i si fes falta, volarà a una altra capital sense comptar amb tu.