Xubec

Tac tic

| |

Valorar:
Visto 78 veces

Quan el metge d’urgències et diu que t’han de fer un TAC, el teu subconscient posa immediatament en marxa el TIC, el rellotge de la incertesa davant del que estàs a punt de viure. Volen trobar l’origen del problema o anticipar les seves possibles complicacions, cal recórrer a l’estadística. Per sort, el resultat dirà que tot és normal, que tot està bé, que has estat un pacient lúcid i col·laborador però que davant l’ensurt, cal fer-hi front amb un tractament farmacològic.

Paciència i tot tornarà al seu lloc, diu l’especialista que et visita uns dies més tard amb ganes de tranquil·litzar-te. Somrius agraït pel seu pronòstic, conscient com ets del valor de les seves paraules. El següent interrogant voldrà saber què t’ha portat fins aquí, com s’ha doblegat el teu cos davant d’un virus amb qui no t’havies dirigit mai cap paraula.

El diagnòstic que surt del metge es diu estrès i malgrat que abans semblava extret d’un manual de respostes del segle XXI, té les seves conseqüències a la vida real. Però estrès de què? Doncs l’estrès de la vida programada que portem avui dia, del control que ens auto-imposem per poder arribar a tots els compromisos que adquirim al llarg del dia, de la setmana, de tot l’any.

Caldrà fer un canvi de vida, un canvi d’hàbits en tota regla que serà com fer les maletes per anar a viure a un altre planeta on no existeixin les preocupacions i tot sigui bufar i fer ampolles. Com si poguéssim declarar-nos una DUI a mida sense necessitat de legalitat ni referèndums, només pel sol fet que el metge ens ho demana i el nostre cos ens hi obliga després del primer avís.