De rebot

Més que lleis, remeis

|

Valorar:
Visto 97 veces

Les intervencions dels polítics que no admeten preguntes de premsa (en Rajoy de les pantalles de plasma) mereixen el boicot dels periodistes. Per què acudir a una roda de premsa unidimensional? Que passin el discurs per wassap i llestos! Però els mitjans més genuflexos se’n guardaran com de caure de rebel·la-se. Amb quina seguretat, doncs, afirmava rotundament i amb convicció el president del Govern que només allò que és legal és democràtic! Mirin: el TSJIB ha atès el recurs del Govern de l’Estat contra la decisió del Govern balear de recuperar l’atenció sanitària universal. «La ley es la ley»! Bé: el que va fer el Govern de les Illes pot ser que no fos adequat a la llei espanyola, però no es pot negar que responia a un dret humà universal, que continuarà conculcat.

Hi pot haver lleis antidemocràtiques. També les dictadures basteixen la seva legalitat: el franquisme tenia els seus fueros i aquell Tribunal de Orden Público de funesta memòria. Igualment hi ha pràctiques democràtiques que no troben el marc legal que els doni suport. La legalitat no és un fetitxe al qual sacrificar la legitimitat de drets irrenunciables. Antígona sabia que Creont la faria matar si no acatava les normes que el mateix tirà dictava; però un deure suprem d’humanitat (enterrar el seu germà Polínices) la va moure a desobeir la llei injusta.

Què són les constitucions sinó el resultat jurídic d’una correlació de forces en un determinat moment històric? I la del 1978 fou escrita amb ucasos militars. Si més no pel que toca a alguns aspectes, que ara un sector molt important de la nació catalana (i, per cert, majoritari al Parlament de Catalunya) ha gosat superar: unitat i indivisibilitat d’Espanya, monarquia, paper de l’exèrcit (un art. 8è impropi d’una democràcia), desigualtats entre ciutadans, supremacisme lingüístic del castellà, no reconeixement de la plurinacionalitat...

No hi va haver ruptura amb el règim franquista sinó reformes que deien transitar «de la ley a la ley» (no vos sona?): resultat d’una transició ordida per l’immobilisme lampedusià (modificar coses per evitar que canviàs res d’importància per al sistema). Més que Transició allò fou una transacció, un pacte d’elits que encara avui tracten d’ocultar el dèficit democràtic que comportava. Jo no es poden embolicar ni tapar amb la bandera els prop de 800 casos de corrupció que el partit de Rajoy té oberts i que la justícia menys independent d’Europa qualque dia haurà de sentenciar.