Anatomia humana

Sobre la qüestió dels polls

|

Valorar:
Visto 72 veces

Més enllà de l’actual crispació hi és l’assossec, i més enllà de l’actual fantasia hi és la realitat, i la realitat és ara per ara que comença escola, i amb l’escola tornen els polls.

Són molestos, però els polls del cap infantil no són agent transmissor de cap malaltia. Són urticants, però hem de saber que picor al cap no és igual a polls. Són de temps ben antics, però ben vitals que continuen.

Ja se sap que no salten, i que per tant el contagi és directe. El contagi mitjançant objectes és poc probable perquè els polls a penes si sobreviuen 24 hores fora del cuir cabellut. Per tant, res que hagi estat en contacte amb el cap del fiet infestat tindrà polls vius si van passar, diguem-ne, dos dies.

Les llémenes són més resistents, però és poc probable que una llémena es desenvolupi fins a poll si no és al cuir cabellut.

També se sap que els polls no són cosa de poca higiene, ni és cosa d’escola pública o privada. Són universals. Els polls ens fan iguals. Tampoc no és cosa només d’infants, ja que pares, mestres, pediatres i infermeres, també podem agafar-ne.

Sobre aquesta qüestió proposo de considerar l’última recomanació, o guia clínica sobre polls, de l’Acadèmia Americana de Pediatria, publicada al maig del 2015 («Head lice». Pediatrics 2015; 135: e1356-62). Amb una extensa bibliografia complementària, aquest document és necessari per saber el què d’aquests animalons, i què fer-ne.

Explica, per exemple, que la possibilitat de contagi a classe és petita, i que per tant no és gaire útil apartar el fiet i enviar-lo a casa tot dient-li que no torni fins que no estigui net de polls i llémenes.

Quan el fiet té picor al cap i és fàcil de veure-hi els polls que fugen corrent, la infestació amb polls ja fa dies que hi és, fins i tot un mes, un temps durant el qual el fiet és contagiós.

Per tant, apartar-lo quan els polls són evidents, amb l’objectiu d’evitar més contagis, és quelcom que arriba tard, i serà poc efectiu. En canvi, sí que és efectiu evitar les activitats en què ja se sap que hi haurà contacte de cap amb cap. O, millor, evitar específicament aquesta mena de contacte.

A més, cal recordar que la primera infestació amb polls no provoca picor fins passat un temps que varia de 4 a 6 setmanes, durant el qual el fiet és igualment contagiós.

Quant a prevenció, l’únic que és útil és promoure amb insistència la inspecció visual, precoç i meticulosa del cap infantil, i usar la pinta llemenera, i tot d’una fer-li tractament al fiet que tingui polls.

Suposo que aquesta inspecció visual no és feina del personal de l’escola, sinó responsabilitat de la família. En benefici de tots, però, una cosa no treu l’altra. Cal mirar el cuir cabellut amb un llum no gaire potent, perquè els polls fugen de seguida, i ben veloces, de la llum.

La pinta llemenera és força útil, tal vegada és el més útil. Necessita paciència i constància, però és ben efectiva, i no és mala idea que sigui cada dia, o gairebé, i sempre millor amb els cabells mullats.

A més d’aquest tractament amb la pinta, hi ha els productes pediculicides que es venen sense recepta a la farmàcia. Per evitar les resistències, que n’hi ha, és necessari que el tractament es faci correctament, i només s’ha de repetir el dia que sigui indicat, o si el fiet torna que té polls. Mireu també l’article que aquest diari va publicar el passat 3 d’agost: «Así se vuelven más resistentes los piojos».

Cal recordar que, un cop fet el tractament, el picor pot continuar durant uns dies, però això no implica que el tractament no hagi estat prou efectiu, ni que en calguin més dosis. En cap cas s’ha d’usar un insecticida anti-mosquits, anti-mosques, anti-escarabats, etc., per combatre els polls del cap infantil.