Sa darrera tanca

Intolerable!

|

Valorar:
Visto 81 veces

Els atemptats gihadistes de dijous capvespre a la Rambla de Barcelona i de la matinada de divendres al Passeig Marítim de Cambrils ens van colpejar a tots i ens sotmeteren, de nou, en la més absoluta de les repulses i de les incomprensions. Certament, l’Estat espanyol en general i Catalunya i la seva capital ben en particular eren, des de fa temps, un objectiu molt llaminer pels dirigents d’Estat Islàmic (EI) i pels seus radicalitzats soldats. Com ho foren, abans, la Sala Bataclan de París; el Passeig dels Anglesos de Niça –en plena celebració de la festa nacional francesa-; el mercat de Nadal de Berlin, i diversos indrets del centre de Londres o d’Estocolm. Hi ha qui assegura, fins i tot, que la CIA havia avisat, fa dos mesos, de la imminent perpetració d’una acció terrorista al Principat. Però ens demanem, i no ens cansarem de fer-ho, com en nom de determinades creences religioses, de ben segur mal enteses, hom pot provocar tanta barbàrie, tantes morts indiscriminades i tant dolor.

Us escric aquest matí de divendres, encara amb el ressò de l’intent d’acte criminal, afortunadament avortat pels Mossos d’Esquadra a la vila costanera tarragonina. I, també, amb l’escalf dels missatges que m’arribaren ahir vespre, provinents de familiars i amics, majoritàriament de Menorca, que volien saber si estàvem bé. Acabo de saber que ja s’han produït tres detencions, dues d’elles a Ripoll, al nord de les terres catalanes, i una tercera a Alcanar, ben al sud, a tocar de la província de Castelló. Si a això hi sumem que la segona furgoneta emprada a la Rambla i que serví als terroristes per fugir, fou llogada a Santa Perpètua de Mogoda, al Vallès, i trobada a Vic, a l’altiplà central, haurem de concloure que la infraestructura logística d’EI tenia ben apamada tota Catalunya i no sabem si, durant el cap de setmana, o avui dilluns en què, amics lectors, esteu llegint aquestes retxes, ens haurem trobat amb alguna nova sorpresa desagradable. Esperem que no; ja n’hi ha prou, i de sobres.

A hores d'ara –repeteixo, a mig matí de divendres- són 13 els morts atropellats a la Rambla i un centenar de ferits de 24 nacionalitats diferents (quinze d’ells en estat molt greu) es troben ingressats en els diversos hospitals públics de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Aquest fet despertà el mateix dijous la solidaritat de la població barcelonina, que col·lapsà els serveis de recollida de sang de tots els centres sanitaris afectats. I els controls policials en totes les sortides de la capital catalana i en diferents carreteres de tot el país, van causar llargues cues de vehicles, els ocupants dels quals trigaren entre set o vuit hores, com a mínim, en arribar a ca seva. Sortosament, van veure alleugerida la seva espera amb el menjar i les begudes que ciutadans d’a peu els portaven. Els turistes que havien de tornar als seus hotels situats en plena Rambla i no podien fer-ho, perquè tota la zona 0 estava tallada al trànsit rodat i de vianants, trobaren aixopluc en altres establiments i comerços de la part alta de la Plaça Catalunya i de la Gran Via i, fins i tot, els taxistes els acompanyaven de forma gratuïta als llocs alternatius que havien trobat per allotjar-se aquella nit.

Bones mostres de solidaritat, en efecte, però cal destacar, per damunt de tot, l’excel·lent coordinació entre administracions i cossos policials. L’alcaldesssa de Barcelona i el delegat del Govern central a Catalunya, van formar part, des del primer moment, del gabinet de crisi que es muntà al Palau de la Generalitat. I el president espanyol, la seva vicepresidenta i el seu ministre de l’Interior es traslladaren a Barcelona per fer-se càrrec, també, de la situació i per prendre part, a les 12 del migdia, en el minut de silenci celebrat en condemna dels atemptats i en suport a les víctimes. En uns moments tensos i difícils, com tots sabeu, en la política catalana i espanyola, uns i altres van saber estar a l’alçada i fer feina plegats.

No voldria acabar aquest article sense deixar ben clar, com ja he fet en altres ocasions, que l’islamisme radical i violent és extraordinàriament minoritari en el sí de la comunitat musulmana establerta a ca nostra. Avui, que el mal dels violents i eixelebrats ens ha tocat tant d’a prop, hem de destacar, com mai i com sempre, la manera civilitzada i pacífica amb la qual la immensa majoria dels musulmans que conviuen amb nosaltres volen compartir el nostre present i el nostre futur i celebrar la seva fe amb la més absoluta de les normalitats.