Anatomia humana

L''esquerresa' i la turismofòbia

|

Valorar:
Visto 82 veces

Acaba de passar, diumenge, el dia d’això que continua que és ben misteriós: l’esquerresa. Cada 13 d’agost, des del 1976, és el Dia Internacional de l’Esquerrà.

Dia de l’esquerrà, de l’esquerrana i de l’esquerresa, però no busqueu al diccionari la paraula esquerresa perquè no hi és: acabo d’inventar-la. No n’hi havia cap per designar la condició, minoritària, dels esquerrans.

Tampoc no busqueu al diccionari la paraula ‘turismofòbia’ perquè no hi és: acaben d’inventar-la. No n’hi havia cap per designar el sentiment, majoritari, que és contrari al turisme massiu.

L’esquerresa és una curiosa condició biològica, pròpia tan sols d’una minoria de persones. No és cap anomalia, i per tant no hi té res a corregir.

La turismofòbia també és una condició biològica, és un mecanisme de defensa, és defensa personal, és defensa pròpia. Es basa en el fet, també biològic i propi d’allò valuós que es vol conservar, d’advertir que si tu em toques un fill, jo et mossego.

Molta cosa s’ha escrit i s’ha dit sobre els esquerrans, però poca substància hi ha en tot això. No hi ha prou arguments sòlids per relacionar l’esquerresa amb cap malaltia, però sí que sembla que el risc d’accidents diversos és més alt entre els esquerrans, possiblement perquè tot està fet per als dretans.

Però trobo que encara s’ha dit i escrit poc sobre la turismofòbia, un fet evident i prou eloqüent. No és cosa nova, però és ara que és un sentiment majoritari. No es rebutja el turisme, sinó el turisme de massa, el turisme que fa mal, el turisme que per un cafè que et paga, paguem tots.

Fa temps que s’adverteix sobre el perill del turisme sense control, és a dir, dels empresaris sense escrúpols. Mallorca i Eivissa en són conseqüència, i són exemples a tenir en consideració.

A Menorca no es necessita gaire turisme. Només ha d’acceptar un nombre limitat de turistes, i només com a complement de l’activitat econòmica principal. Que ha d’ésser industrial.

Enlloc del món hi ha exemple de turisme de massa sostenible i respectuós durant molt de temps. La degradació provocada pel turisme massiu sembla per tant inexorable. En canvi, és fàcil trobar exemples de regions on la indústria, sostenible i respectuosa, resulta sempre útil i profitosa per a tota una comunitat, generació rere generació.

El turisme és només per avui, la indústria ofereix llargues perspectives. El turisme destrueix, la indústria construeix. Menorca no necessita turisme com a activitat econòmica principal, sinó indústria, desenvolupament industrial, agro-ramaderia més enllà del fet tradicional o artesanal.

Necessita atreure indústries i emprenedors (però no especuladors) mitjançant atractius fiscals i burocràtics. Necessita congressos i festivals. Necessita atreure gent preparada, i mig preparats, i gent sense preparar, per preparar-los. No necessita atreure turistes.

Necessita atreure parelles joves amb fills, i donar-los un habitatge a canvi de viure aquí durant deu, vint anys. Necessita oferir-los feina, i fins i tot subvencionar-la si calgués. Gratis no vindrà ningú. Tenir fills a càrrec és un bon complement salarial, i el pagarà l’Illa.

Si Menorca no tanca portes al turisme massiu per obrir-les a potencials residentes permanents, continuarà la fugida de gent jove, de gent valuosa, de gent que hi vol viure, i llavors l’Illa serà un ermàs de gent gran, i un infern de turistes a l’estiu.

Aquest any 2017 és precisament l’Any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenvolupament, segons declaració de Nacions Unides i de l’Organització Mundial del Turisme. Tinc la desagradable sensación que els governs van silenciar a posta aquest fet, tal vegada perquè vol remarcar el valor sostenible i desenvolupador que ha de tenir el turisme.

El moment, per tant, és ben oportú per preguntar-se què present i sobretot què futur es vol.

www.bello.cat / jordibell@gmail.com