Anatomia humana

Estiuenca pensada sobre salut i sanitat

|

Valorar:
Visto 71 veces

Tenim una bona sanitat, i per això tenim una bona salut. Dijous passat, el MENORCA feia públic el nombre de dies de les llistes d’espera de l’hospital Mateu Orfila. Prou sabem que no són reals.

Segons aquestes dades, la llista per a una cirurgia no urgent té una mitjana de gairebé dos mesos d’espera. La llista per a l’especialista té una mitjana de gairebé un mes. Són xifres sense més valor que el valor del discurs polític.

La definició de temps d’espera per aquestes cirurgies exclou el temps que el pacient va haver d’esperar per veure l’especialista, que és qui proposa la cirurgia. També exclou el temps que el pacient va haver d’esperar per veure el metge de l’ambulatori, i el temps que aquest metge va trigar per enviar-lo a l’especialista.

Tot això és prou sabut, com també és prou sabut que el discurs polític amaga la veritat. També és prou sabut que si al pacient li cal ara mateix una cirurgia al ‘Mateu Orfila’, ara mateix la tindrà. I que no sempre la visita a l’especialista és sense dubte més decisiva que la visita al bon metge o al bon pediatre de capçalera.
La informació que dijous passat oferia «Es Diari» sobre les llistes d’espera de l’hospital va rebre crítiques, algunes virulentes, i anònimes i per tant covardes. Llavors jo em pregunto què volen aquests que critiquen amb menyspreu.

Tal vegada voldrien que una consulta no urgent per l’especialista fos demà mateix, o una cirurgia no urgent fos per demà passat. Que ja sàpiga, tal vegada amb l’excepció puntual que confirma la regla, això no passa en cap sistema públic de salut.

Em direu que a la sanitat privada sí que és possible una consulta per demà mateix amb l’especialista, o una cirurgia per demà-passat. Teniu raó. Però heu de saber que els resultats de la privada són inferiors als de la pública, i que la privada envia el pacient a la pública quan no sap, no pot, no interessa.

O tal vegada voldrien una sanitat a l’estil americà. I aquí m’aturo un moment, perquè dos informes americans, del mes passat, ens recorden que, un any més, el sistema americà de salut continua que és el pitjor del conjunt dels països amb més ingressos.

Aquests informes són: «From last to first. Could the U.S. health care system become the best in the world?» i «Mirror 2017: International comparison reflects flaws and opportunities for better U.S. health care», i són gratis a Internet.

La despesa en salut dels Estats Units és de lluny la més alta, però els indicadors de salut americans són a la cua dels mateixos indicadors dels països amb més ingressos del món. És a dir, la salut americana és caríssima, i la sanitat no és gens eficaç.

Prou sabem que la sanitat americana és gairebé exclusiva per a qui la pot pagar, i a qui paga més li fan més coses, no sé si necessàries. Qui paga menys en rep menys, i qui no pot pagar perquè és pobre, o negre, o d’una minoria, poca cosa.

El programa conegut com Obamacare va permetre que milions d’americans, que no poden pagar una assegurança de salud, tinguin ara una cobertura ben decent. I el que ara vol Trump és tornar a la situació anterior, tal vegada perquè l’Obamacare està finançat, principalment, amb un impost especial a les grans fortunes.

La sanitat americana ofereix una imatge falsa, enganyívola, per fer-nos creure que fan molt bé les coses, però prou sabem el pa que s’hi dona. A més, això que aquí en diem serveis socials, als Estats Units és ben poca cosa, i aquest fet fa més greu la desprotecció social i de salut de les famílies amb recursos limitats.

Hi ha un pecat en el fet de criticar les llistes d’espera sense considerar el tema en profunditat, però també hi ha un pecat en el fet de presentar unes llistes d’espera que no són fidels a la realitat. L’autoritat política, si vol tenir alguna credibilitat, n’hauria de dir la veritat.

En conclusió, tenim una bona sanitat, sobretot per virtut dels professionals que hi fan feines, i és per aquest motiu, entre d’altres, que tenim bona salut.

És una bona sanitat perquè és accessible, perquè és per a tots per igual, perquè es pot pagar, perquè els professionals fan una feina ben feta, i perquè els resultats són bons.

Ja sé que hi ha excepcions, ja sé que de vegades passen coses difícils d’entendre, però també sé que hi ha el sentit comú, l’ús correcte del sistema, l’esperit constructiu, la bona voluntat.