Flor de sofre

El diari ‘Menorca’, Internet i els nous reptes per la convivència

| |

Valorar:
Visto 184 veces

Som un defensor a ultrança del sistema polític lliberal, és a dir, de la democràcia basada en els principis de la divisió de poders, l’imperi de la llei, el sufragi universal, el respecte als drets humans, la llibertat d’expressió i d’associació, la pluralitat de partits polítics i per suposat la premsa lliure. De totes les formes d’organització política que ha donat la història, el lliberal és el que proporciona més eines per reparar injustícies i és el que ha donat més benestar i reconeixement a les persones. Ara bé, la democràcia només funciona si som capaços de pensar més enllà del nostre egoista i limitat interès personal; hi ha d’haver la predisposició a participar en els esforços per bastir projectes en comú. Amb gent ressentida, cínica, individualista i narcisista els debats es defugen; és inviable el diàleg. Per altra banda, amb una ciutadania desinformada tampoc és possible bastir res. La premsa en paper va ser el primer mitjà, únic durant moltes dècades, en contribuir, fent públiques les notícies i donant punts de vista d’uns i altres, a configurar un món de fets compartits, una comunitat. Després, ja en el segle XX, s’hi van sumar la ràdio i la televisió.

Mai podré agrair prou a l’equip directiu del diari MENORCA que em deixin publicar articles d’opinió perquè sé que en la seva forma impresa encara és «Es Diari» la més important font d’informació de la ciutadania menorquina i és la principal generadora d’estats d’opinió per la majoria d’illencs.

Amb el naixement d’Internet, van ser molts els que van creure que la xarxa seria una font inexhaurible de continguts, que propiciaria a la vegada convivències, contribuint a engreixar els valors que la premsa impresa va iniciar. Tabletes i smartphones prometien somnis de llibertat. Malauradament, però, les noves tecnologies, i molt especialment la manera en què des del 2009 es va configurant Internet, estan bastint una ciutadania segmentada, quasi de guetos, que romp la comunitat compartida, així com contribueixen a la formació de psicologies narcisistes. Polítics, partits, associacions, escriptors, activistes menorquins de tots colors, amb tota la bona intenció del món, pengen a blogs i a les xarxes socials informacions sobre les activitats i pensaments que desenvolupen. Tal vegada són conscients que la repercussió social de la informació que proporcionen és limitada, però molt em temo que la majoria es pensa que té tanta o més repercussió que la seva publicació en el diari MENORCA. No és així; és molt limitada.

Eli Pariser en el llibre «El filtro burbuja», ha fet un anàlisi detallat dels reptes per la vida política i comunitària que representa la xarxa. Explica com mercès a uns potents algoritmes, que els enginyers informàtics estan introduint des del 2009 a tots els cercadors d’Internet i en les xarxes socials pels quals les cerques que iniciem amb els nostres clics es fan personalitzades d’una manera inconscient per nosaltres, el que publiquem i veiem per Internet i en xarxes com Facebook no resulta tan públic com ens pensem sinó que és llegit majoritàriament només pel nostre cercle d’amics i persones més afins en gustos i pensaments. D’aquesta manera malgrat a Facebook puguem tenir agregats amics a milers de tot el ventall polític, només acabem veient les activitats de ben pocs, els que ens guien els algoritmes incrustats que han anat seguint, com espies, les nostres preferències. Les bombolles de filtres són xucladors centrífugs que ens separen uns dels altres. Les nostres pantalles d’ordinador són cada vegada més una mena de miralls unidireccionals.

Per altra banda, la sociòloga i psicòloga Sherry Turkle també en un llibre recent ha assenyalat com entre els estudiants universitaris dels Estats Units en pocs anys s’ha donat una pèrdua del 45% en els marcadors d’empatia. Així mateix, les investigacions demostren que els que més empren les xarxes socials més dificultats tenen per interpretar les emocions. D’aquí a nores serà imprescindible que els mestres en les escoles eduquin no tant sols a ensenyar les emocions humanes sinó també a interactuar sanament amb els mòbils sinó volem una humanitat d’ansiosos socials incapaços de mantenir converses. La democràcia de qualitat requereix ciutadans ben informats, però davant de tot empàtics, capaços de conversar i de gestionar tant els propis sentiments com els dels altres. Poc ens anàvem a pensar que els grans avantatges tecnològics també resultarien nous reptes per la convivència.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.