Xubec

Sense sortida

| |

Valorar:
Visto 100 veces

Ja he vist el càrrec al banc del rebut de la llum del mes de gener. L’impacte en el nostre cas ha estat quatre vegades el que habitualment paguem. La factura, sense acabar-la d’entendre malgrat els colors, l’aplicació al mòbil instal·lada i el cos de lletra una mica més gran i amable segueix sent incomprensible.

Quan l’electricitat es gestionava des d’una empresa pública l’argument era que no es feia eficientment perquè no s’invertia el que calia en infraestructures i perquè aquesta manca de competitivitat, generava una pujada de preus inevitables a més de talls de llum freqüents a la zona on vivia. Es va anunciar la privatització com la solució més adient per tal de poder rebre millor servei i fer que diversos operadors independents poguessin competir per provocar un preu més baix. Ara la resposta del Ministre competent és que ens hem d’acostumar a preus alts i la del President del país, que ens mirem la previsió del temps, tot desitjant que plogui. Surrealista és poc.

La tarifa elèctrica com la tarifa dels bitllets d’avió, la dels telèfons mòbils, la dels cotxes de lloguer o fins i tot les assegurances semblen dissenyades per la mateixa ment insensible que convida a endinsar-se en una mena de boira que no permet entendre el que s’ha de considerar just pagar per un servei o per un producte, dins d’un model on els rebuts domiciliats passen a convertir-se en impostos revolucionaris.

Per cert, a casa ens cridaven l’atenció quan ens deixàvem els llums encesos del passadís, cosa que anys més tard entenc perfectament i encara trobo que ho van dir poques vegades. Per cert, anuncien pluja per aquesta setmana?