Anatomia humana

Un bon regal ben interessant

|

Valorar:
Visto 59 veces

Continuo pensant que el regal més interessant és un llibre. Si és regal per al públic juvenil, que sigui un llibre que ens faci volar la imaginació. Si és regal per al públic adult, que sigui un llibre que ens faci pensar, o repensar les coses.

Tinc aquí un proposta per al públic juvenil i alhora per al públic adult. És un llibre breu, és una novel·la curta, que fa pensar i repensar, que fa volar la imaginació, que sorprèn el lector amb una història senzilla però captivant, amb un final encara més sorprenent.

De tot cor us proposo regalar, i llegir «La néta del senyor Linh», de l’escriptor francès Philippe Claudel.

És una faula delicada, superlativa, sobre les il·lusions i l’amistat, sobre la solitud i l’exili, sobre l’acceptació i el rebuig de les persones que semblen diferents, i que no ho són. És un cant a la vida que fa alegria de tristor, escrit de manera planera, senzilla, sense gaire detall perquè bona part dels detalls queden aquí a mercè de la imaginació del lector.

És la història d’un tal senyor Linh, que fuig de la guerra i la desolació, de la destrucció del poble on va nàixer, a un país llunyà i innominat, i arriba a un país, també innominat, que es considera modern però que li ofereix un entorn hostil. El senyor Linh, però, només té ulls per a la seva néta.

Fuig de casa seva i arriba en aquell país amb la néta, una bebè petita, que per a ell ho és tot. El senyor Linh no parla la llengua del país, no coneix res de ciutats ni de normes urbanes. Això no obstant, estableix una sincera, sòlida i silenciosa amistat amb el senyor Bark, que també és un home amb un dol al cor.

La història es regira quan els serveis socials del país d’acollida duen el senyor Linh, que és un home gran, a una residència per a gent gran, i li permeten de continuar amb la seva néta. La fieta es diu Sang Diu. La història evoluciona de tal manera, tan humana, que realitat i fantasia, voluntat i desig es donen la mà.

L’autor va guanyar, en 2003, el premi Renaudot. Aquest premi literari francès és prestigiós perquè és donat per un conjunt de periodistes i crítics literaris; no hi ha voluntat comercial. El nom del premi honra la memòria de Théophraste Renaudot (1586-1653), periodista i metge francès, fundador de La Gazette, el primer diari oficial del món. Com a metge feia feines a la cort de Lluís XIII alhora que es dedicava als més necessitats. Va a morir, però, a la misèria i oblidat.

El senyor Linh hi arriba en vaixell. Va fer la llarga travessia a la popa, tot mirant l’escuma blanca que el blau del mar dibuixa només per una estona sobre les aigües. Va veure fer-se petit el seu país, fins desaparèixer. Als braços, la seva néta estimada, només té unes setmanes de vida, a la guerra va perdre els pares als arrossars. També duu una única fotografia, i un petit embolcall de roba on atresora un grapat de la terra que deixa i a la qual ja no tornarà perquè res no hi va quedar.

Aquest passat, del qual l’autor no dona gaire detall, és una peça clau en la història, però el llibre no vol recordar. Els records del que va passar més enllà de la mar són dolorosos per al senyor Lindh, i també per a l’amic Bark, encara que en sentit oposat. És la mar qui va dur-los els records. Tot i oposats, d’aquests records terribles en neix una amistat valuosa, decisiva, i sembla que el senyor Linh perdona. Només vol continuar amb la seva estimada Sang Diu.

Llegiu aquest llibre, adolescents i adults, i trobareu que la ficció és més propera a la realitat del que sembla. Trobareu que és una història que hauria pogut passar a Maó, a Ciutadella, a Menorca, a Barcelona. I llavors pensareu què hauríeu fet, què personatge del llibre és el que hauríeu assumit.

bello.cat / jordibell@gmail.com