Sa darrera tanca

'Desconcerto grosso'

|

Valorar:
Visto 77 veces

Fa uns dies vaig assistir al concert de fi de curs de l'Aula d'Extensió Universitària per a la Gent Gran de la població on actualment resideixo, Castellar del Vallès. El recital de cloenda de la temporada anà a càrrec de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, que oferí una suite de música clàssica autoanomenada «Desconcerto», donat que les diferents peces eren molt ben interpretades per aquesta formació però, els integrants de la mateixa, a banda de sonar, es movien, saltaven i ballaven per tot l'escenari, donant un to festiu a la seva actuació i fent les delícies dels espectadors.

Us explic aquesta experiència que he pogut viure recentment perquè crec que, a mesura que la data de l'1 d'octubre, triada per l'executiu català per a la celebració d'un referèndum d'autodeterminació es va atracant, estem assistint, per part de diverses institucions espanyoles a un autèntic desconcerto, però, en aquest cas, desconcerto grosso contra tot allò que pot fer ferum de catalanitat. Emprant una expressió del tot castellana, us diré que aquests palos de ciego han arribat, també, a les pròpies Illes Balears. I us en posaré un parell d'exemples.

La interpretació de l'obra «Mar i Cel», escrita el 1888 pel dramaturg i poeta Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife 1845-Barcelona 1924), en l'acte de comiat del curs 2016-2017 de l'Escola Ireneu Segarra de Palma, i que va corre a càrrec d'al·lots i al·lotes de 10 a 13 anys d'edat, feu actuar la Policia Nacional, a requeriment d'una dona assistent a la sessió, i que no està clar que fos cap mare d'alumne del centre educatiu. La queixa d'aquesta senyora es concretava en la cançó «Himne dels Pirates», peça clau d'aquest musical, que es representa des de fa tres dècades pel grup català Dagoll Dagom. La lletra d'aquest cant, que és posada en boca d'un cor de pirates musulmans, fa algunes referències a la figura d'Alà i proposa l'extermini del cristianisme, en el context d'una història d'amor impossible entre un morisc i una cristiana. Fóra bo, per tant, demanar als qui han de conèixer d'aquesta denúncia tan insòlita un poc de coneixements històrics i culturals i que no confonguessin figues amb llanternes, hora d'aplicar la legalitat i de prevenir suposats delictes.

Un altre cas que he conegut aquests dies, per mitjà de la pàgina «Menorca Info», ha estat el del projecte de la Llei del Comerç, que el Parlament balear està preparant a iniciativa dels nacionalistes de Més per Mallorca i Menorca. La proposta d'aquest grup estableix que la retolació, els anuncis fixos i la informació sobre els horaris dels comerços de les Illes estigui redactada, «com a mínim», en català. El Ministeri de Presidència i Administracions Públiques, és a dir l'encapçalat per Soraya Sáenz de Santamaría, ha recordat que el castellà és la llengua que tots els espanyols tenen el deure de conèixer i el dret a emprar i que, per tant el «com a mínim» del text legal s'ha de referir a aquesta darrera parla.

La retolació dels comerços en català fa dècades que està establerta al Principat i els propietaris dels establiments la segueixen, sense que jo hagi sentit mai cap opinió significativa en contra. I a les Illes Balears, segons recorda el portaveu del grup proposant del redactat, Nel Martí, aquest (el redactat) era el que figurava, sense cap problema en el text legal vigent fins a l'arribada del govern autonòmic del PP, presidit per José Ramón Bauzá. Per tant, tot sembla obeir a un ús excessiu de la legalitat i nul de la negociació política, als quals, per aquestes contrades de l'altra banda de la mar, ja hi estem molt -més prest massa- acostumats.

Alguna iniciativa positiva podem trobar enmig de tot aquest batibull. Ho vaig poder comprovar, fa algunes setmanes, tot fent zapping amb el meu comandament a distància. Els nous acords entre les televisions autonòmiques del Principat i de les Illes, han donat com a fruit un programa conjunt qui, al manco per TV3 s'emet els dissabtes al vespre, que porta per nom «No perdis el compàs» i, en el qual, concursants de les dues comunitats, s'enfronten amicalment a l'entorn de la música lleugera i ballable en general, així com de cançons tradicionals i/o reivindicatives, tant de Catalunya com de les Balears. Els presentadors són un català i una mallorquina i, no fa massa, hi vaig veure participar tres ciutadellenques que van fer molt bon paper. És, en la meva opinió, un bon toc d'afinació, com molts altres que hi ha i que de ben segur hauran de venir, entremig de tot aquest desconcerto grosso.