Sa darrera tanca

Nadal amb torrons... i vots?

|

Valorar:
Visto 63 veces

Dijous passat, el president del Govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, va iniciar el compte enrere per a la seva pròpia investidura, o bé cap a unes hipotètiques terceres eleccions generals en el termini d’un any, que tindrien lloc el diumenge 25 de desembre. Sí, sí, no es tracta de cap broma; estem rallant, ni més ni manco, que del mateix dia de Nadal. Rajoy va dir que, aquesta vegada, se sentia en condicions per presentar-se davant el Congrés i la presidenta d’aquesta cambra, Ana Pastor, va assenyalar per a la sessió corresponent els dies 30 i 31 d’agost, i 1 i 2 de setembre. Gairebé tots els observadors albiren l’horitzó d’uns nous comicis, els nadalencs, perquè el líder popular difícilment obtindrà més suports que els del seu partit, a més dels de Ciutadans i probablement Coalició Canària. Els nombres, una vegada més, no surten i açò fa que els conservadors intensifiquin la seva pressió cap al PSOE i el seu secretari general, Pedro Sánchez, per tal que, amb una abstenció del seu grup en la segona votació, permeti que Rajoy sigui president.

Aquesta situació, inèdita en la política estatal, ens ofereix diverses reflexions i/o interpretacions. La primera, l’actitud d’Albert Rivera qui, com escrivia aquest divendres en «Es Diari» el bon amic Miguel Juan Urbano, s’ha erigit en «salvador de la pàtria», en anunciar la conversió de l’abstenció inicial de la seva formació en el debat d’investidura de Rajoy en un vot afirmatiu. Rivera, que en la darrera i efímera legislatura havia arribat a un acord de governabilitat amb els socialistes, sempre sol votar a favor dels qui tenen o poden tenir el poder com també fan, d’altra banda, els regionalistes canaris. El jove polític català ha justificat aquest canvi de postura en la signatura per part del PP d’un «pacte contra la corrupció» que conté sis mesures urgents proposades per Ciutadans, però la veritat és que al partit taronja no li convenen en absolut unes terceres eleccions en les quals totes les enquestes li auguren una forta davallada.

Segona reflexió: la pressió dels dirigents populars cap al PSOE perquè s’abstingui. En aquest sentit, penso, sincerament, que Rajoy i els seus companys de partit estan confonent figues amb llanternes. Ells pretenen que els socialistes, com a integrants d’una força constitucionalista, «estiguin a l’alçada d’un moment històric en el qual la unitat d’Espanya i la igualtat en drets dels seu habitants estan en perill». Vejam, és evident que el PSOE és una formació espanyola i, si m’apureu molt, espanyolista. La «e» de la seva sigla així ho demostra sens cap casta de dubte. Però açò no lleva que, en tot país democràtic, l’oposició ha de fer d’oposició per tal de convertir-se en alternativa de govern quan arribi el moment. Per tant, a Mariano Rajoy no li queda més remei que cercar el suport d’altres grups minoritaris i això presenta, en aquest moment, moltes i serioses dificultats, tenint en compte l’ús que ha fet el PP de la seva majoria absoluta en els darrers quatre anys.

2 Eleccions per Nadal, idò? Quina vergonya! Aquesta afirmació la repeteixen, reiteradament, fins i tot els populars. Ara bé, a ningú no se li escapa que el PP és el gran beneficiat de la successiva repetició dels comicis, pel constant augment de l’abstenció i la fidelitat del seu electorat. I el 25 de desembre, ja no diguem! Tots sabem que a Catalunya, com a Menorca –sense anar més enfora- es celebra encara molt més el dinar de Nadal (que sol durar hores i hores), que la Nochebuena de la resta de l’Estat. Qui s’alçaria de la taula el dia 25, o renunciaria, fins i tot, a celebrar l’àpat nadalenc, per fer d’interventor o apoderat d’un partit nacionalista? Atenció a la dada: açò és el que preocupa, per damunt de tot, una formació com Ciutadans, que no comprèn que forces polítiques que tan sols es presenten en tres o quatre circumscripcions puguin obtenir cinc, vuit o nou diputats, en detriment d’ells mateixos, per exemple.

I estic pensant, també, en els pobres funcionaris de Correus qui, en els darrers anys, havien vist com la seva feina disminuïa en les dates nadalenques, per la reducció del nombre de felicitacions escrites en paper, gràcies a l’aparició dels e-mails, els sms i els whatsapps, i ara es trobaran immersos en un caramull de vots per correu de tots aquells qui s’han de desplaçar per tal de passar les festes en família.

Està clar que cal una solució urgent a tot aquest galimaties. Però no ens confonguem: la clau per resoldre’l no la té el senyor Sánchez; la té el senyor Rajoy.