Anatomia humana

Un any després de la diftèria

|

Valorar:
Visto 63 veces

Ara fa un any d’aquell fiet que va morir de diftèria perquè els pares no el volien vacunar. Tenia dret a la vacuna. Ningú té dret de posar en risc la salut d’un fiet, ni els pares.

Tenia 6 anys. El 23 de maig de 2015 va començar amb símptomes inespecífics, res feia pensar que això era diftèria, i el dia 28 ingressava a l’hospital comarcal d’Olot, una població de 34.000 habitants, a Catalunya. Al dia següent, el diagnòstic quedava confirmat.

No estava vacunat contra la diftèria. Espanya vacuna contra la diftèria des de 1945. L’últim cas al conjunt espanyol es va registrar en 1986. A Catalunya, però, l’últim cas de diftèria s’havia registrat uns anys abans. La vacuna anti-diftèrica és gratis.

Traslladat a l’hospital de la Vall d’Hebrón, a Barcelona, va viure 25 dies, a la UCI, i va morir el 27 de juny, demà serà un any. Si us plau, tothom que vacuni els seus fills.

La diftèria és una malaltia antiga, universal, que pot presentar-se de formes diverses, algunes lleugeres, d’altres són greus. El contagi és fàcil. Aquell fiet havia fet colònies poc abans d’emmalaltir. Dels 57 fiets que van anar a les mateixes colònies, 10 van contagiar-se amb el bacteri de la diftèria, però cap va desenvolupar la malaltia, perquè estaven vacunats.

Més que antibiòtics, el tractament d’aquesta malaltia necessita una anti-toxina que actuï contra la toxina del bacteri diftèric. És una toxina cruel i poderosa. Aquell fiet tenia afectacts, greument, els ronyons, els pulmons i el cor. Però a Espanya no hi havia anti-toxina diftèrica.

A Rússia sí que tenien anti-toxina, i van enviar-ne prou quantitat i ràpida, però l’afectació dels òrgans del petit ja era irreversible. (Entre 1990 i 1995, Rússia va patir una epidèmia de diftèria que va afectar 120.000 persones, i 4.000 van morir, i es va estendre a 15 països.)

El ministre de salut espanyol, Alfonso Alonso, va visitar l’hospital on el fiet lluitava entre la vida i la mort. El ministre, que és advocat, va informar, com si en sabés alguna cosa, com si no tingués res a veure, que la situació era greu.

Aquest ministre, i la resta de gestors de la sanitat pública, tenen la responsabilitat de vetllar perquè sempre hi hagi tots els recursos necessaris per a la població sobre la qual tenen responsabilitat política i de gestió. El ministre és per tant co-responsable de la mort d’aquell fiet.

Ara em pregunto si no vacunar és una forma de maltractament infantil, atès que hi ha la voluntat decidida de no donar-li una protecció al fiet (tot i que aquesta protecció està disponible i és gratis), i exposar-lo en conseqüència a un perill.

Ja fa temps que s’accepta que hi ha quatre formes de maltractament infantil: 1. violència física; 2. abusos sexuals; 3. maltractament psicològic; i 4. negligència.

La negligència queda definida com el fet de no donar-li a un fiet, de manera voluntària i si estan disponibles, les condicions sanitàries, educatives, de desenvolupament físic i psíquic, d’habitatge i de protecció contra qualsevol perill.

No s’ha de confondre negligència amb pobresa. Només és negliglència culpable quan la família no li dóna els recursos que estan disponibles i que el fiet necessita per desenvulupar-se en un context protegit i estimulant.

Ara queda palès que els pares fan negligència si no li donen l’aliment, la roba, l’habitatge, la protecció contra les malalties, etc., tot i tenir aquests recursos disponibles.

Els pares que no vacunen els fills diuen que assumeixen tota la responsabilitat que allò implica. Però és evident que no poden assumir responsabilitat sobre fets terribles i irreversibles que afecten un fill. Quina responsabilitat assumeixen ara els pares del fiet que va morir perquè no el van vacunar?

No parlo de les noves vacunes sinó de les vacunes de sempre: contra la diftèria, contra el tètan, contra la tos ferina, contra la paràlisi infantil. Són vacunes gairebé universals.

Cap país del món obliga, amb la llei, a vacunar els fiets. Tal vegada perquè l’obligació de vacunar-los, protegir-los, és una obligació que està més enllà de la llei, perquè és una obligació moral, maternal.


bello.cat / jordibell@gmail.com