Anatomia humana

La revolta dels animals i d'altres

|

Valorar:
Visto 66 veces

Com a periodista no és tan conegut, però va escriure cròniques de valor immortal, i moltes d’aquestes col·laboracions amb la premsa continuen ben vives.

«El comienzo de la guerra civil española, que alzó el telón del conflicto actual y es uno de los acontecimientos más trágicos y más sórdidos...» Són les línies inicials de l’article «A los ocho años de la guerra: recuerdos españoles», publicado en el «Observer» de Londres el 16 de juliol de 1944.

George Orwell és el pseudònim de Eric Arthur Blair, escriptor i periodista britànic, conegut sobre tot per dues novel·les de gran valor premonitori. Una és «1984», publicada en 1949.

L’altra és «La revolta dels animals», publicada en 1945, i és aquesta la que us proposo de llegir, o rellegir, per comprobar fins a quin punt hi ha notables i colpidors paral·lelismes entre aquesta faula d’animals ben humans i la realitat que, tossuda, ens envolta. Vet aquí un tros:

«Quan les gallines van sentir això, feren un terrible avalot. Ja havien estat advertides que aquest sacrifici podria ésser necessari (...). Dirigides per tres polles negres de Menorca, les gallines van fer un esforç decidit per tal de desbaratar els propòsits de Napoleó. El seu mètode consistia a pujar als travessers i de dalt estant pondre els ous, que s’esclafaven en arribar a terra.

Napoleó va actuar ràpidament i despiadada. Manà que retiressin les racions a les gallines i va decretar que (...). Durant cinc dies les gallines es van resistir, però a la fi capitularen i se’n tornaren a les ponedores. Nou gallines havien mort durant la vaga. Les van enterrar a l’hort i es digué que havien mort de coccidiosi.» (Cap. 7)
Les col·laboracions periodístiques d’Orwell són agudes, punyents, directes, sense subtileses ni subterfugis, cap laberint de paraules. De l’esmentat article:

«Mientras las fuerzas fascistas conquistaban Cataluña, un torrente de refugiados pasaban a Francia, ametrallados por aviones italianos e internados tras alambre de espino en cuanto llegaban.»
«Ha habido una fuerte tendencia a esconder estos hechos (...). Mucho mejor sería recordar siempre la verdadera historia de la guerra de España como una perfecta demostración de la estupidez y la mezquindad de la política de potencias.»

George Orwell va morir de tuberculosi en 1950, a Londres. Havia nascut en 1903, a l’Índia que encara era colònia anglesa. És un dels meus escriptors més estimats, tant per la seva capacitat de comunicació escrita com pel seu vessant d’activista.

Va escriure i va actuar en contra de l’imperialisme britànic. Va escriure i va actuar a favor de la justícia social. Va escriure en contra dels totalitarismes nazi i estalinista després d’haver participat en la guerra civil espanyola, i d’aquesta participació en va escriure «Homenatge a Catalunya».

«El doctor tornà a embenar-me la ferida, em clavà una injecció de morfina (...). Jo estava abaltit per la morfina, però molt adolorit encara, prácticament incapaç de moure’m, i m’empassava sang constantment. És un exemple típic dels mètodes hospitalaris dels espanyols que, en l’estat en què em trobava, la infermera de torn, no titulada, s’entestava a fer-me empassar el menú corrent de l’hospital, i semblà tota sorpresa quan em vaig negar a prendre-m’ho.» (Cap. 10)

2 Trobo que és tota una lliçó de vida observar que hi ha una paraula, una forma de pensar, una actitud, quelcom de visceral de cadascú que roman perdurable més enllà de l’artificial barrera del temps.
L’obra d’Orwell n’és un exemple que permet de veure que val la pena observar la realitat tal com és, interpretar-la com cal, i deixar-la escrita, o dibuixada, o explicada als fills.