Època de muda

Feliç indicador nou

|

Valorar:
Visto 113 veces

Una de les expressions més freqüents d'aquests dies passats ha estat la de «feliç any nou». El concepte d'any es troba bastant definit en quant a un espai de temps ben delimitat. Igual que el qualificatiu nou. Però el mot «feliç» és certament indeterminat, per bé que tothom es fa una idea de què vol dir. Si acudim a l'expressió més pròpia de «Bon any», ens trobam amb un adjectiu encara més difuminat. Una imprecisió que té més repercussions jurídiques i econòmiques del què sembla.

Un dels recursos que hi ha a l'abast per definir allò que hauria d'ajudar a tenir un bon any, o una bona vida ja posats, és la relació d'objectius principals que ofereix la Constitució democràtica de 1978. Així veim que el primer punt del primer article diu que ens constituïm en un Estat social i democràtic de dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.

És fàcil concloure que la suma d'aquests valors citats, que solen ser comuns a la majoria de textos principals de les democràcies, es relacionen amb l'objectiu d'aconseguir conseqüències diguem-ne bones per als individus i per a la mateixa societat. Seria idò una primera passa per a definir aquest concepte un tant eteri de cosa bona. Continuem.

Els següents articles constitucionals ens parlen del dret a la participació en la vida pública, del dret a la dignitat, a no patir discriminació per cap condició o circumstància, a rebre informació veraç. Ens parlen del dret a la reunió pacífica, a l'associació, a l'educació. També citen, atenció, un sistema tributari que sigui just i que s'inspiri en els principis d'igualtat i progressivitat.

Parlen del dret al treball, a la infància, a la salut, a l'accés a la cultura i a la ciència. Esmenten l'obligació de conservar el medi ambient i a usar de manera racional els recursos naturals en base «a la indispensable solidaritat col·lectiva».

Aquesta mostra de continguts, ja una mica més específics que els primers, dedueixen les línies que haurien de marcar el funcionament habitual per assolir resultats bons per a tothom. Si això és així, per què la realitat diària és tan oposada? N'hi ha molts que creuen que la resposta la trobam en els incentius econòmics reals.

Per quins motius Volkswagen va apostar per aplicar un software que enganyava els mesuradors de contaminació en tost d'invertir en evitar la pròpia contaminació? Molt senzill. Perquè li surt més a compte. Igual que surt a compte traslladar algunes produccions a països on no es controla el treball infantil, les condicions ambientals, o els drets laborals bàsics.

La realitat és que hem construït un model econòmic que premia -i incentiva- aquells que ho fan malament. O sigui, que els qui van en contra de les coses bones i, en conseqüència, dels principis constitucionals, poden oferir generalment millors preus, perquè obvien costos que els que ho fan bé si que assumeixen.

Per combatre aquestes coses, entre d'altres, es van organitzar i dotar de competències les administracions públiques, que haurien de legislar i gestionar en base al bé públic. Llegint la Constitució, sembla ben lògic incrementar impostos i posar traves als que actuen en contra dels valors fonamentals i oferir facilitats als que ho fan millor. Si la realitat és encara tant divergent de la teoria, deu ser que hi queda molt de camí a fer.

En aquest sentit, seria molt conseqüent crear sistemes perquè els consumidors puguin trobar amb facilitat la informació referent als valors principals que ofereixen tots els productes. O sigui, poder conèixer la vida que hi ha més enllà de l'Ibex 35.

La recerca d'indicadors de qualitat social fa estona que es treballa. Perquè els habituals paràmetres que mesuren l'economia, essent interessants, no només no reflecteixen si avançam en aspectes fonamentals, sinó que de vegades incentiven camins radicalment contraris. Les cotitzacions a la borsa d'una empresa acostumen a pujar quan acomiada treballadors.

No es pot apel·lar al lliure mercat i que te rescatin amb diners públics quan venen mal donades. Ni es pot pretendre que et donin facilitats quan estàs soscavant els drets de la resta de la comunitat.

Mentre decidim si canviam o no la Constitució, podríem anar parlant de nous indicadors i de com milloram els incentius per a una economia més propera als principis fonamentals de quasi totes les societats avançades. Per poder tenir més possibilitats de gaudir d'un bon any, o d'una bona vida.

Que sigui bo. I bona.