Sa darrera tanca

Feina 'as gost', un privilegi

|

Valorar:
Visto 67 veces

Avui és 27 de juliol i moltes persones, famílies i empreses estan preparant ja les seves vacances. Tothom vol acabar d’aclarir els temes pendents per poder partir tranquils cap els seus punts de lleure durant les properes setmanes, sense que hagin quedat qüestions urgents sense resoldre. Aquí, al Principat, des d’on us escric, Menorca és, com cada any, una de les destinacions preferides. Els carrers i les places de totes les poblacions de l’Illa es veuran, una vegada més, farcits de catalans i catalanes que voldran apressar-se per visitar un poblat talaiòtic, recórrer tots els fars de la costa o tastar -si la butxaca els hi ho permet-, una caldereta de llagosta, mentre d’altres preferiran la tranquil·litat d’una cala, només rompuda per algunes passejades, as fosquet, per les zones més urbanes i comercials de Ciutadella, de Maó o de qualsevol altre poble, ja sigui del centre o del litoral insular.

Però avui us vull rallar d’un costum que s’està implantant cada vegada més; el de fer feina l’agost i avançar les vacances al juny o juliol o bé deixar-les pel setembre. Tot això ve a tomb de dues converses que he tengut recentment. La primera d’elles, amb la directora de la meva oficina bancària, que contestant un whatsapp meu, em va fer saber que s’incorpora precisament avui al seu lloc de treball, després de gaudir de tres setmanes de vacances. La segona, amb el meu vesí de replà, un marroquí qui té un càrrec de responsabilitat en un centre d’acollida i correcció de menors i que em confessava que disposa del privilegi de triar quan vol fer el seu mes d’aturada estiuenca i que sol optar pel juliol. Així pot acompanyar la família al seu país d’origen, estar-se 30 dies amb ells i després tornar tot sol a Barcelona per treballar i esperar el retorn de la dona i la filla, per tal que aquesta darrera pugui reincorporar-se a l’escola, a primers de setembre.

Realment, el meu vesí té tota la raó del món; fer feina al mes d’agost i, per tant, gaudir de les vacances fora d’ell, és un autèntic privilegi. Els preus dels viatges són molt diferents, com també els nivells d’ocupació dels mitjans de transport o dels establiments hotelers. El juny, el juliol, el setembre, els desplaçaments per fruir d’unes setmanes de repòs poden dur-se a terme amb major tranquil·litat i un més que notable estalvi econòmic. «No trobes tanta gent i estàs molt més ben atès», sents afirmar sovint a aquests afortunats estiuejants no-agostins.

El qui us escriu aquestes retxes prové, professionalment del món de la justícia i us he de reconèixer que, ja des de fa molts anys, els funcionaris més veterans s’espavilen per treballar l’agost, perquè així disposen d’unes vacances dobles. En aquest vuitè més del nostre calendari, l’activitat als jutjats reflecteix una davallada considerable i açò els permet de revisar els assumptes, avançar feina pel setembre o, senzillament, passar els matins dels dies feiners d’una manera més còmoda i reposada. A la vegada, eviten l’estrés de la segona quinzena de juliol del què abans us parlava, i també de la segona de setembre quan, amb l’obertura de l’any judicial, tot pretén tornar a la normalitat en els diferents tribunals u òrgans unipersonals.

Aquells qui viviu tot l’any a Menorca sabeu molt bé que l’agost (es gost) no és un mes adient per gaudir les vacances, ja que, tot i fent feina, podeu fruir d’un indret paradisíac i aprofitar els migdies i les primeres hores dels capvespres per atansar-vos a fer una caladeta i així foragitar la calor tan pròpia de tots els estius i, molt especialment, d’aquest que estem patint. Els qui us ho podeu permetre, us reserveu el luxe de viatjar fora de temporada, ja sigui a la península o a l’estranger perquè tot allò que tothom cerca durant el període estival ja ho teniu a ca vostra, sense haver de menester pujar al vaixell o a l’avió ni encarregar cap passatge ni habitació d’hotel.

Torn al començament d’aquest escrit i la frase del meu vesí marroquí: fer feina el mes d’agost es tot un privilegi. Ara bé, en els temps que ens està tocant viure, el privilegi ja és, en ell mateix, el poder gaudir d’unes vacances, perquè això vol dir que tens una feina i una capacitat adquisitiva que fa que puguis passar uns dies o unes setmanes fora del teu lloc habitual de residència. Per tant, a tots els qui ja esteu fent les maletes, o bé les esteu desfent o que les fareu més endavant, us faig arribar el mateix desig. Esper que gaudiu molt, o que hagueu gaudit ja amb tota plenitud, de les vostres merescudes vacances.