Sa darrera tanca

El pallasso de Ses Voltes

|

Valorar:
Visto 243 veces

He llegit al «Menorca.Info» que un pallasso que suposadament podria haver provocat un incident a ses Voltes de Ciutadella, en actuar amb unes bombolles de sabó que haurien causat la posterior llenegada i caiguda d’una dona de 69 anys, s’ha identificat per si es considerava que, del seu treball professional se n’hagués derivat algun tipus de responsabilitat que ell pogués assumir. De fet, el clown va conèixer aquestes hipotètiques conseqüències de la seva tasca en navegar pel mateix portal informàtic d’ «Es Diari» al que abans he fet referència.

La lectura d’aquesta notícia m’ha portat a diverses reflexions que, com acostumo a fer sovint, he mesclat amb alguns records personals. Fa alguns mesos, tot passejant pel Parc de la Ciutadella de Barcelona, vaig veure una parella de joves que feien jugar els fillets i filletes amb una casta de canyes de les que es desprenien unes bombolles de major o menor grandària, segons l’habilitat que l’infant que bufava anava adquirint. Els pares i mares s’ho estaven mirant ben tranquils i jo vaig demanar a aquells animadors si, en el procés d’elaboració del sabó en qüestió, empraven algun tipus de substància que pogués resultar nociva pels menors. La seva resposta fou del tot negativa. Tan sols utilitzaven aigua i un rentavaixelles que no és de marca blanca sinó un dels més cars del mercat, però que afirma garantir el major nombre de dosis i, per tant, un ús més perllongat del producte.

També he recordat un taller sobre novel·la negra al qual vaig assistir ara farà un parell de cursos i en el qual la professora ens va encarregar la redacció d’un escrit sobre un pallasso assassí. Jo vaig  quedar molt content del meu treball, que contava la història d’un home que ha de prendre part en l’animació d’una festa d’aniversari a la qual assisteix el seu fill, acompanyat de la seva pròpia ex-dona, que l’havia abandonat per un altre i que, d’entrada, vol aprofitar l’anonimat que li ofereix la disfressa per clavar-li un ganivet de cuina a la seva antiga parella. Però finalment, la mirada del seu fill, que sembla reconèixer-lo el fa desistir del propòsit inicial.

L’ofici de pallasso, fa anys molt més professionalitzat, és exercit avui en dia de manera més ocasional i molt més comercial. Nombrosos aturats s’hi han d’acollir en campanyes promocionals estiuenques, com imagino que era la de ses Voltes i passa també amb els papas noëls o sants nicolaus per Nadal o bé amb les carabasses i bruixes de Halloween. En aquests casos, la disfressa no representa cap manera d’amagar la identitat per tal de delinquir, com puguin ser els passa-muntanyes dels atracadors de bancs. És un senzill uniforme de feina, darrera el qual hi ha una persona amb tota la seva pròpia història vital, que ha de fer riure tot i les possibles misèries que ha de patir a nivell personal.

Ja des de ben petit he sentit rallar d’aquests misteriosos personatges que es vesteixen per fer riure però que, dins seu, moltes vegades tenen seriosos motius per plorar amargament. Crec, però, que aquest no és un tret distintiu i aïllat dels pallassos; el podem trobar en l’exercici de qualsevol professió o branca de l’activitat laboral. Quantes vegades hem llegit o escoltat d’un jugador o entrenador de futbol que ha pres part o fins i tot ha dirigit un partit decisiu tot i la mort recent d’un familiar directe. I què dir del cirurgià que ha practicar una intervenció a cor obert; de la dependenta que ha d’atendre el públic amb el millor dels seus somriures, o de l’advocat que ha de defensar, davant del tribunal, un dels seus casos més complexes, i que tots ells ho fan en circumstàncies personals adverses com les que acab de descriure. Fins i tot els periodistes o articulistes tenim, també la nostra disfressa. Opinam sobre les coses que passen però sovint no acabam de desvetllar del tot la ideologia real que tenim, perquè som conscients que els nostres lectors responen a sensibilitats ben diverses.

Per tot el que he exposat, veig positiu i coherent que el pallasso de Ses Voltes s’hagi donat a conèixer. Que no s’amagui baix la disfressa i faci només responsable del què va succeir, a l’empresa que el va concretar o a l’Ajuntament, per exemple, per si l’estat de l’ enrajolat d’aquesta via tan característica del casc antic de Ciutadella pogués no ser l’adequat. No ha estat així, ell s’ha presentat i ha dit: aquí estic jo, per si en alguna cosa puc ser d’utilitat pel perjudici que hagi pogut esdevenir de l’exercici de la meva feina.