Anatomia humana

La perspectiva és engrescadora

|

Valorar:
Visto 67 veces

Afirmava el ministre de Sanitat espanyol que li tornaven als «sense papers» el dret a l'assistència mèdica a l'ambulatori per tal de no col·lapsar les urgències d'hospital. És fals, és hipocresia.

No tinc cap argument per pensar que el ministre de Sanitat espanyol sap alguna cosa de sanitat. Aquest fet queda palès en l'afirmació precedent, perquè mai de la vida els «sense papers» van col·lapsar cap servei d'urgències de cap hospital.
Encara que l'argument és fals, ho van dir i repetir amb veu ben alta, per mirar de fer cara de bon fiet. Al mateix temps, però en veu ben baixa, el ministeri d'aquest ministre continua que treu medicaments del finançament públic.

Aquest fet afecta en especial les persones de menys recursos, i prou que se sap que els populars fan feina perquè no votin els «sense recursos», quedin exclosos, perquè això els afavoreix.

L'anèmia infantil més freqüent és l'anèmia per falta de ferro, o anèmia ferropènica, que afecta en especial els fiets de menys recursos, d'una banda, i els bebès prematurs, d'una altra. L'autoritat sanitària popular acaba de treure del finançament públic l'únic bon medicament que ens quedava per al tractament i la prevenció d'aquesta anèmia.

Nombrosos pediatres i quasi pediatres van manifestar-se en contra d'aquesta decisió, i algunes organitzacions científiques, com ara l'Associació Espanyola de Pediatria d'Atenció Primària, van reclamar formalment per tal que facin marxa enrere. Però l'autoritat popular no va fer-los cap cas.

Cap cas, efectivament, ni cap explicació, ni cap argument. Un ministre de Sanitat advocat pren una decisió que afecta una malaltia que no coneix, i no fa cas de les reclamacions dels professionals que sí la coneixen. Aquest fet és propi dels «sense raons».

Per al tractament i la prevenció de l'anèmia per falta de ferro de la infància, a Espanya hi ha diversos medicaments, però només dos en són de prou valor biològic: Fer-In-Sol, gotes; i Glutaferro, xarop. Els medicaments en comprimits, òbviament, no són adequats per a fiets petits ni per a prematurs, i els medicaments en vial són de menor eficàcia.

Fer-In-Sol gotes és un medicament que els pediatres recepten des de fa anys als bebès prematurs, i en la seva categoria és l'únic que hi ha. No obstant això, l'autoritat sanitària no el considera un medicament, i amb aquest argument pueril no el finança des de fa anys, si és que algún cop ha estat finançat.

En canvi, Glutaferro xarop sí que ha estat finançat, fins ara. I ara l'autoritat popular deixa de finançar-lo sense donar cap explicació. D'aquesta manera, tot fiet que necessiti prevenció o tractament per l'anèmia per falta de ferro, ha de pagar el cent per cent del valor de la medicació.

Aquesta medicació s'ha de prendre durant uns mesos. L'anèmia per falta de ferro afecta els fiets sobre tot en el desenvolupament físic i intel·lectual. Per tant, no finançar-los la medicació que necessiten per fer-se forts i intel·ligents és fer feina per condemnar-los, marginar-los, quedin exclosos.

Van treure del finançament públic l'únic bon medicament que ens quedava per a la prevenció i el tractament de l'anèmia ferropènica infantil, i ho van fer de manera silenciosa. Ara, però, és bo que tothom en sàpiga, per saber qui és qui, i qui fa què, i qui farà què si guanyés.

Un altre medicament que els populars acaben de treure del finançament públic és el Dalsy. Tampoc no n'han donat cap explicació. En aquest cas, però, hi ha d'altres alternatives d'igual valor terapèutic.

En aquest context, trobo ben engrescadora la perspectiva d'un canvi, perquè prou a la vista ha quedat que el necessitem. Per això, proposo que tothom vagi a votar en aquestes eleccions del 24 de maig, i que cadascú voti segons l'indiqui la pròpia consciència.

bello.cat / jordibell@gmail.com