Anatomia humana

I ara la mala notícia vacunal

|

Valorar:
Visto 144 veces

Donava el 5 de febrer una bona notícia vacunal: la vacuna contra les infeccions greus causades pel pneumococ serà gratis, en 2016, per a cada bebè d’Espanya, fins l’any d’edat. És notícia oficial: és un comunicat del Ministeri de Sanitat.

Això és el que van dir-nos amb la boca ben oberta, al gener. Ara, però, amb la boca petita es comenta que això de la vacuna gratis en 2016 és cert, sí senyor, però serà més aviat per al desembre de 2016. Si la notícia feia llavors una oloreta sospitosa, pròpia dels temps preelectorals, els comentaris que ara circulen semblen confirmar aquesta oloreta, perquè qui ara promet vacuna no serà pas al càrrec quan hagi de complir la paraula donada.
No és la primera vegada que l’autoritat vol jugar amb les vacunes, i en conseqüència amb la salut de la població infantil.

Us recordava en l’esmentat article del passat dijous 5 de feber que Esperanza Aguirre, a Madrid, va fer en 2006 que la vacuna contra el pneumococ fos gratis, fins i tot per als bebès de més d’un any, però en 2012 li va treure la condició de gratis, i des de llavors s’ha de pagar. Tal vegada per haver dit ara sí, ara no, l’esperança hi torna.

La memòria permet de saber qui és qui i qui va fer què. Fem més memòria, ara en relació a la vacuna contra la paràlisi infantil, és a dir, la poliomielitis o simplement la pòlio. Aquesta malaltia va fer-li molt de mal a la població espanyola, fins i tot quan ja hi havia vacuna, però l’autoritat no va voler vacunar tothom.

Més de 14.000 persones van agafar la pòlio en Espanya entre 1956 i 1963. Unes 2.000 van morir a conseqüència de la malaltia, i la resta va quedar amb seqüeles paralítiques per a tota la vida.

Aquelles morts i els milers d’afectats que van quedar amb seqüeles s’haurien pogut evitar fàcilment perquè ja hi havia la vacuna contra la pòlio, però les autoritats de la dictadura franquista no van iniciar cap campanya massiva i gratuïta de vacunació fins al 1963.

Res de vacunar tothom, però els més pròxims al règim i les persones que la podien pagar sí que accedien a la vacuna i es protegien contra la pòlio (mentrestant, a Portugal, on també vivien sota una dictadura, la d’Antònio d’Oliveira Salazar, sí que feien vacunes per a tothom).

La vacunació que va començar en 1963 aconseguia de disminuir molt el nombre de casos de pòlio, però a causa de la negligència de l’autoritat i de les retallades als pressupostos per salut, la pòlio no seria del tot controlada a Espanya fins el 1988, segons ens recorden els periodistes Montse Armengou i Ricard Belis.

La primera vacuna contra la pòlio és del 1950, i la van rebre més de set milions de fiets, sobre tot a Polònia i en Àfrica. La segona, que millorava la protecció antipòlio de l’anterior, va ser desenvolupada per l’equip de Jonas Salk, que la va fer pública en 1955. Aquesta vacuna Salk és injectable, i ofereix una protecció del 99 per cent.
La tercera vacuna contra la pòlio és coneguda com a Sabin oral perquè la va desenvolupar l’equip d’Albert Sabin i perquè s’administra per via oral. És tan efectiva com l’anterior. La Sabin oral es va convertir ràpidament en la millor opció per al control de la pòlio, i des de 1962 la reben milions de fiets d’arreu del món.

Des de no fa gaire, i segons es fa en d’altres països europeus, la vacuna antipòlio que s’administra en Espanya és la injectable perquè, entre d’altres motius, amb una única punxada es poden administrar diverses vacunes alhora (tètanus, tos ferina, diftèria, hepatitis).

Aquells que van quedar amb seqüeles per causa d’aquelles negligèncias franquistes de política sanitària en matèria de medicina preventiva, encara lluiten per aconseguir que l’autoritat sanitària els reconegui formalment, i a tots els efectes, la situació en què es troben, perquè en són víctimes.

Però, és clar, ara es renten les mans perquè ja no hi ha ningú d’aquells que van dir ara no, ara sí.

Bello.cat