Sa darrera tanca

Rotondes sí, rotondes no

|

Valorar:
Visto 311 veces

El debat sobre la conveniència o no d’instal·lar una sisena de rotondes, algunes d’elles de grans dimensions, en els 10 quilòmetres de la carretera general Me-1 que uneixen Maó amb Alaior ha traspassat fronteres i ha arribat aquí, a l’altra banda de la mar. A Catalunya, el GOB de Menorca ha iniciat una campanya de recollida de signatures, denunciant el perjudici que aquestes noves infraestructures poden causar en l’impacte visual d’un paisatge tan peculiar com el d’aquesta illa, que fou nomenada Reserva de la Biosfera, i que és un dels principals al·licients dels milers de turistes que la visiten anualment.

Els mitjans de comunicació catalans s’han referit, evidentment, a aquesta qüestió i han destacat la serietat, el prestigi i el tradicional bon criteri de l’organització ecologista balear (en aquest cas, menorquina). Jo no he desprès, en cap moment, que la iniciativa del GOB pugui perjudicar o reduir el nombre de catalans i catalanes que trien Menorca per passar-hi les seves temporades de vacances i de repòs. El que sí pretén, pens, és obtenir un recolzament a les seves tesis per part de gent que estima l’Illa perquè la coneix molt bé i vol continuar venint-hi un any sí l l’altre també.

Anam, però, al tema específic de les rotondes. El primer que us he de dir, i sobretot reconèixer és que, personalment, no som cap tècnic ni expert en aquest tipus d’obres o instal·lacions. Només puc donar la meva opinió des del punt de vista de l’experiència d’aquell qui s’ha trobat, des de fa dècades, amb moltes rotondes. Record, ja als anys 70, les del sud de França, on anava sovint a fer escapades, i no cinematogràfiques, precisament, i posteriorment les de les carreteres del Baix Camp, comarca on vaig passar 26 anys de la meva vida. I que també les ha patides, perquè no és gens bo de fer, al començament, habituar-se a quin és el carril que has d’emprar per entrar en una rotonda, per vorejar-la i per sortir-ne. Conec força gent major que encara menava cotxe i que va deixar de fer-ho des de l’aparició d’aquests enginys circulars.

El cas és que les rotondes han de tenir, crec jo, una doble finalitat; han de garantir tant la fluïdesa com la seguretat del trànsit rodat i d’aquells qui en son protagonistes o bé en poden resultar perjudicats, és a dir, els conductors i els vianants, o sigui tots nosaltres. Hi ha rotondes que esdevenen especialment útils en trams de carreteres molt perillosos, amb un índex de sinistralitat remarcable, -els anomenats punts negres- i que, a més, coincideixen amb l’accés a poblacions d’una certa importància. Estic pensant, per exemple, en la v des de Reus, que és completament recta i amb nombrosos accessos a polígons industrials. Aquella carretera convida, precisament pel seu traçat lineal, a accelerar la velocitat i els morts per accident s’hi havien contat sempre per desenes, per no dir per centenars. Finalment, a les entrades de la població de la Selva s’hi van instal·lar rotondes de dos pisos que frenaven els vehicles que volien accedir-hi i evitaren molts sinistres. El mateix podríem dir de la carretera que va de Reus a Salou, sense anar més enfora.

Jo no sé si aquest és exactament el supòsit de la Me-1, entre Maó i Alaior. El que sí he pogut comprovar és que la conducció dels menorquins i menorquines ha estat tradicionalment molt més prudent i tranquil·la que la que ens podem trobar en altres indrets del nostre país. I que els qui la visiten any rere any s’adapten a aquest ritme de circulació perquè, a més, això els permet de contemplar aquest paisatge tan especial que defensen el GOB i les associacions de veïns. És evident que, a l’estiu, el trànsit rodat augmenta a l’Illa de manera extraordinària. Però jo no record caravanes excessives de vehicles ni retencions com les que hem de patir cada cap de setmana per sortir de Barcelona o per tornar-hi a entrar. D’altra banda, la zona de la que estem parlant, la dels Plans de Ló, presenta una sèrie de desnivells en el seu traçat que el què conviden els conductors és a reduir la seva marxa, mai a accelerar-la.

Per tot el que he exposat pens que, a banda de les rotondes ja existents a la sortida de Maó, una nova en l’accés a Alaior podria fins i tot resultar molt convenient. El que no entenc massa és que calgui instal·lar-ne de dos pisos en els trams de zona rústica «perquè si no fos així perdríem la inversió econòmica que ens ha estat atorgada». Insisteixo: fluïdesa i seguretat del trànsit, sí, preservació del paisatge, també, per descomptat!