Sa darrera tanca

Un Barça en hores baixes

|

Valorar:
Visto 116 veces

Els seguidors del Futbol Club Barcelona hem tingut un mal canvi d’any. El 2014 va acabar amb la ratificació, per part del Tribunal d’Arbitratge de l’Esport, de la sanció de la FIFA que impedeix i impedirà al Barça fitxar futbolistes en els dos propers mercats. L’entitat blaugrana no podrà incorporar nous jugadors fins el gener de 2016. I enguany, el 2015 ha començat amb la destitució fulminant d’Andoni Zubizarreta, després que el fins fa poc director esportiu de futbol relacionàs directament el president Josep Maria Bartomeu (anterior vicepresident esportiu) amb la compra irregular d’esportistes estrangers menors d’edat que va motivar el càstig a la institució barcelonista. El cessament de Zubi ha estat seguit de la dimissió de tots els seus col·laboradors més immediats, encapçalats pel mític ex-capità Carles Puyol.

Les declaracions de Zubizarreta es van produir en finalitzar el partit que el Barça va perdre al camp de la Real Sociedad de Sant Sebastià, en un diumenge en què el Madrid, capdavanter en la classificació de la Lliga, havia punxat a Mestalla i, per tant, l’equip blaugrana, el seu immediat perseguidor, estava obligat a guanyar per tal de recuperar el liderat, encara que fos provisionalment. Però no hem de sobrevalorar la desfeta a Anoeta, quan encara queda molt campionat per endavant. Allà, a Donosti, els dos conjunts madrilenys han conegut la derrota en aquesta temporada i el mateix Barça hi va obtenir mals resultats en les cinc darreres, amb tres entrenadors diferents, i en tres d’elles va acabar proclamant-se campió. El més greu és el desori, el desgavell que sembla haver-se instal·lat en l’estructura del club en general, que va a la deriva, sense una planificació i unes decisions coherents i en això (Zubi tenia aquí tota la raó) sembla que el màxim responsable ha de ser el president.

Bartomeu va esdevenir màxim mandatari de l’entitat de l’entitat blaugrana, sense ser elegit directament pels socis, amb motiu de la dimissió de l’anterior president, Sandro Rosell, per unes suposades irregularitats en el fitxatge de Neymar. Tot d’una vam poder detectar que el càrrec li venia gran. Va ratificar Zubizarreta, va acceptar la renúncia del Tata Martino com a entrenador i va nomenar, en el seu lloc, a proposta del mateix Zubi, Luis Enrique Martínez, un antic jugador de caràcter fort i molt estimat per l’afició, que havia aconseguit dur a terme una bona campanya amb el Celta, al qual havia salvat del descens de categoria.

Quan ja es coneixia la decisió de la FIFA, el Barça va aprofitar que aquesta encara no era ferma i Andoni Zubizarreta va començar a fitxar. Foren fins a set noves incorporacions, que van costar una doblerada. El director esportiu, fent gala de la seva condició d’antic porter, va solucionar bé el relleu de Víctor Valdés, amb la compra del xilè Claudio Bravo i el jove alemany Ter Stegen. Però no se’n va sortir amb allò que se li estava demanant des de la seva arribada: la contractació d’un central de garantia. El veterà francès Jérémy Mathieu, lateral reconvertit a l’eix de la defensa en el València, i el belga Thomas Vermaelen, lesionat en el darrer Campionat del Món i que encara no ha pogut debutar amb el Barça, van ser les dues úniques troballes de Zubi.

Per la seva part, Luis Enrique va començar molt bé. El Barça es mantingué líder durant catorze jornades consecutives i s’ha classificat en primer lloc de la fase de grups de la Champions, superant, finalment, el Paris Saint-Germain. Però ja fa uns quants partits que el tècnic asturià pren decisions un poc estranyes que, especialment fora camp, no li donen bons resultats. La cosa va arribar al cim de la incoherència, precisament a Anoeta. L’entrenador havia permès que Messi, Neymar i Alves tornassin de les seves vacances només dos dies abans del partit de Sant Sebastià però, incomprensiblement, els va deixar inicialment a la banqueta, en un encontre tan complicat. Això va provocar la indignació de l’astre argentí, que no es va presentar al següent entrenament, que era de portes obertes i dedicat als fillets, tot al·legant una gastroenteritis. 

Quin futur espera a aquest Barça quan els dos laterals drets, Alves i Montoya, volen marxar i el nou fitxatge Douglas no convenç ningú? Luis Enrique diu que caldrà mirar cap baix, a la pedrera. Perfecte, però el Barça B d’Eusebio encadena derrotes tant a casa com a fora i ja frega la zona de descens. La recepta, el tractament que precisa aquesta situació tan complexa sembla resumir-se en dues paraules: eleccions ja!