Xerrar boig

Analfabets: no llegiu el prospecte...!

|

Valorar:
Visto 132 veces

Sí ja sé que has estat un dies ales baixes. Un possible refredat i aquesta persistent calor humida i espessa, han donat pas un procés febrós. Fracassat el senzill protocol habitual de l'aspirina: visita al metge.

Aquesta visita t'ha fet pensar en quin és motiu pel qual els metges – sí, ja ho sé, Rocio: també, també les metgesses – han tingut sempre un cert hàlit d'humanisme i que exerceixen una d'aquelles professions que sempre desperten simpaties. És cert. Tu has anat alguna vegada a la consulta, somrient, explicant que estàs fantàsticament bé i has partit desprès de fer un parell de bromes...? No, no importa gens que responguis. Tu i tothom que va al metge, hi va en moments de debilitat, en dies de penes físiques – o psíquiques – en períodes en que la màquina del cos no funcionar com toca.

El metges t'escolten – en aquest món queda poca gent que escolti – intenten comprendre el que et passa i decideixen posar-se del teu costat i començar la brega per arribar a que estiguis beníssim. Pel sot fet d'escoltar amb paciència – i guardar els teus secrets -, mereixen ja el respecte màxim. Efectivament, no deixen de ser uns professionals com els altres, simples assalariats, però el material amb que treballen i tracten és molt delicat i important: ets tu.

Segurament abans de sortir de la consulta t'haurà receptat el medicament que creu millor, el més beneficiós. Ells saben que la medicina no és una ciència exacta i tu no ho hauries d'oblidar.


Tu amb el paperet amb noms, alguns de difícil recordança, et presentes a la fàrmacia que és la botiga autoritzada per vendre'ls. Els antics i savis farmacèutics primers fabricants de medecines i ungüents, ara són els intermediaris entre una nebulosa que coneixem com a «industria farmacèutica» i tu mateix.

Aquesta industria, normalment en mans de poderoses multinacionals, són les dedicades a la investigació i fabricació de medicaments. Són també inabastables corporacions que gràcies a la seva producció i control del mercat de la salut s'han convertit també en emporis financers. Ja veus tu: d'aspirina en aspirina, hi ha gent que s'ha fet rica.

Just arribes casa amb la medecina, fas el que sempre recomanen: llegir primer el prospecte. Assegut a la fresca, treus el paper. Això és una conya, penses d'entrada...! El prospecte en qüestió te una llargària de cinquanta centímetres, imprès per les dues cares, amb una lletra minúscula i apretadeta. I just comences ja t'has declarat analfabet sense capacitat de recuperació. No, no saps gens si ets al·lèrgic, per exemple, al ciprofloxacino o al norfloxacino, o si qualcú de la família té problemes de deshidrogenasa o existeixen antecedents de prolongació del interval QT...

Més coses encara. La pastilleta que prendràs i que sembla que va molt bé, et pot provocar però, i t'ho diuen ells molt seriosament: diarrea, o donar marejos, provocar somnolència, mal de cap, cansament, picors, sensació de debilitat, úlceres a la boca i els ulls o pèrdua de la gana... i com que les poderosíssimes corporacions farmacèutiques no deixen res a l'atzar: ben igual que vetllen per la teva salut també ho fan pel seus interessos – segur que recorden la tragèdia de la Talidomida -, allarguen les advertències – és curen en salut, mai millor dit... – i et recorden que pot provocar hepatitis, inflamació dels llavis o ulls, rompedures de tendons, anèmia, convulsions, indigestió, dolors musculars, erupcions a la pell, formigueig a mans i peus, al·lucinacions, problemes respiratoris, visió borrosa i canvis d'humor que és, exactament, el que t'ha passat abans d'acabar la lectura del paperet...

No diuen, per sort, que les albergínies plenes puguin fer mal o que practicar l'art de la pesca estigui contraindicat: ja és cosa.

Declarat analfabet mèdic absolut, mires com el sol se pon i penses que hauràs de decidir: ho pots demanar al teu farmacèutic o als astres, perquè ara ja no saps si la pastilla et farà més mal que bé.

I arribats fins aquí, tancaré, amb el permís dels meus improbables i amables lectors, aquest raconet que tan generosament m'ha brindat «Es Diari». Un excés de xerrar boig, podria tenir també les seves contraindicacions. Bona salut...!