Flor de sofre

Recordant Joan Bofill

| |

Valorar:
Visto 224 veces

L'estima per la música clàssica ha anat a més en els darrers anys. Encara no és present i viva com a Àustria o a Alemanya, països on és autènticament viscuda, com l'aire que alenem, però, sense cap mena de dubte, la situació actual en la que es troba ara en el nostre país no és com la que es trobava fa uns cinquanta anys, en què eren quatre moixos els qui escoltaven discos de vinil i anaven als pocs concerts que s'organitzaven. Per açò és de justícia fer memòria i recordar els esforços dels qui en el desert, i amb discreció, molts des de l'anonimat, van anar sembrant per millorar les coses. Els joves que actualment poden gaudir de les ensenyances musicals que imparteixen escoles municipals i conservatoris han de saber que malgrat encara hi ha camí a fer, s'ha avançat molt i que res ha caigut del cel.

El passat dissabte de sant Joan ens va deixar després de patir una infecció fortuïta en un procés degeneratiu de parkinson una d'aquestes persones que va viure per a l'ensenyament musical, fent front sempre a les adversitats i la precària salut; una persona que, malgrat va ser molt estimada, també s'ha de dir, va tenir mala sort i els seus coneixements van ser en gran mesura malaguanyats per la precarietat i el nivell intel·lectual en el que es trobava fins fa poc el país. Pocs joves, ben pocs, saben que va fer estada a Menorca i va sembrar llavor a Ciutadella.

El musicòleg barceloní Joan Bofill i Soliguer, nét del poeta noucentista Guerau de Liost i fill del filòsof Jaume Bofill i Bofill, va néixer el 1947. Va estudiar Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona i simultàniament va cursar estudis de piano amb Jordi Torra i Mercè Roldós, instrument amb el qual va obtenir el títol de professor el 1971. Amb l'ajuda de diverses beques, va estudiar musicologia durant nou anys a la Universitat de Munich. Retornat a Catalunya, el 1976 va aconseguir per oposició una plaça de professor agregat de música d'Ensenyament Secundari, la qual dedicació però no va ser obstacle per seguir investigant. Es va doctorar a la Universitat de Barcelona amb un estudi sobre la música tardana per a piano i de cambra de L. V. Beethoven, el 1990. El títol de doctor li permetia accedir a la carrera universitària, però en unes oposicions a una plaça de professor d'universitat, el tribunal, tot reconeixent-li els mèrits, no accedí a donar-li el lloc perquè, en paraules textuals, «estava massa preparat» pel nivell de coneixements que hauria d'impartir. Aquella oposició estava ben fermada d'antuvi pel tribunal i no va tenir res a fer.

Es va entregar completament a difondre i donar a conèixer els seus coneixements d'una manera totalment altruista. Va dirigir el Cor de la Universitat Autònoma de Barcelona entre 1983 i 1986. El 1999, amb el suport de la Coral Canticela i el seu director, Gabriel Miralles, va impartir cursos d'introducció a la musicologia a les diferents seus de la Federació Catalana d'Entitats Corals (FCEC) i de l'Associació de Mestres Directors de Catalunya (AMMDD). El 2005 va donar a conèixer el seu treball «La musicología, tareas y herramientas», estudi únic en el món de la musicologia...

Afectat pel parkinson, es va instal·lar amb companyia de la seva esposa a la finca de la seva família, el Mas Rusquelles de Viladrau, on seguí, però, fins els darrers dies, estudiant i escrivint. Obrí les portes del mas a tothom i passà a organitzar amb l'ajuda d'un bon seu amic que exercia de secretari vetllades musicals amb joves intèrprets un diumenge de cada mes, en les quals eren nombrosos els veïns de Viladrau que hi assistien.

Joan Bofill va visitar Ciutadella per primera vegada l'estiu de 1972. Ben segur ho devia fer en un parèntesi de vacances en el període en què estudiava a Alemanya. Fent estada a la ciutat menorquina de ponent, va aconseguir aglutinar prou gent interessada per fer un cor, el Cor de Sant Esteve, que va dirigir. Al marxar de l'Illa, va passar el relleu de la direcció de la coral a Joan Juaneda Anglada, també malauradament traspassat i que enyorem. L'estiu de l'any següent, aquell cor, que havia passat a anomenar-se Cor Reduït, va tornar a rebre el mestratge del musicòleg. A l'agost va donar un cop de mà a les Joventuts Musicals de Ciutadella i, en el marc del I Festival de Música d'Estiu, va donar un concert de piano. Uns dies després, dins el mes de setembre, va dirigir una part del programa d'un concert del Cor Reduït. Els cantaires que participaren en les vetllades d'assaig i estudi recorden l'estima i coneixement amb la qual tractava la música del Renaixement i del Barroc. Per motius de salut, a partir dels anys vuitanta del segle passat, va deixar de visitar Menorca, però ben segur és recordat encara per tots els ciutadellencs que en les dècades dels seixanta i setanta van treballar i lluitar perquè el gaudi de la música fos un fet plenament normalitzat. Estigui on estigui, desitjo que pugui seguir gaudint de les sonates de Beethoven que tan va estimar.