Anatomia humana

Amb voluntat de votar

|

Valorar:
Visto 124 veces

Més enllà de la colossal efervescència del moment, la Diada ens deixa el fet objectiu i indiscutible d’un poble que té la voluntat de votar. I que amb tota certesa votarà, encara que no sabem quan. Tothom té dret a decidir, i votar, i això, avui, ens ho demostra Escòcia.

Escòcia també ens demostra que és ben possible una consulta legal si hi ha un esperit raonable, i que per tant no és raonable l’argument de la il·legalitat que el govern central s’entossudeix a esgrimir.

La llei s’adapta a les persones, a la necessitat de les persones, per tal d’organitzar el que fan. D’aquesta manera, primer tenim la necessitat, el desig, la voluntat de fer, i després hi és la llei que organitza i regula allò que hom fa. D’això se’n diu democràcia.

En canvi, imposar una llei, en contra d’una voluntat expressada massivament, tal el cas català quant al desig de votar, i tal cas menorquí quant a la norma escolar, no és en absolut un fet propi d’una democràcia, sinó més aviat una pràctica del passat.

El que és propi d’una democràcia es la capacitat d’enraonar, de parlar, de trobar-nos, d’arribar a un punt d’equilibri, de satisfer necessitats. No és el cas espanyol. L’argument de sempre és una negativa sistemàtica, fonamentada en una llei que es pot ben interpretar. Queda ben a la vista que el problema no és la llei sinó certes persones.

Aquestes persones es fonamenten en la majoria absoluta, i prou sabem que la majoria absoluta es la forma menys democràtica de fer les coses en temps de democràcia, i que per definició es un estat transitori, circumstancial, cridat a mudar tan bon punt en tingui oportunitat.

La manifestació de Barcelona ha deixat palès que la voluntat catalana de votar per tal de decidir si independència o no, és ara quelcom impossible d’aturar, és un procés irreversble. I aquí tothom ha d’entendre que la voluntat de votar es refereix tant al desig dels que volen la independència com al desig dels que no la volen.

La qüestió catalana només es pot resoldre mitjançant un procediment en el qual tothom, amb llibertat i de manera anònima i voluntària, pugui expressar el propi desig. N’hi ha que volen la independència i n’hi ha que no la volen. Amb una consulta vàlida i de regles clares tothom resta conforme perquè haurà tingut l’oportunitat de dir la seva, i d’aquesta manera, només d’aquesta, la qüestió catalana quedarà ben tancada.

Mal tancada quedarà, en canvi, i serà una ferida oberta, si el govern continua amb una postura inflexible. Sembla que aquesta postura continuarà igual, tan igual com la postura del govern de Palma en relació a la normativa sobre educació. Només és inflexible qui no pot oferir més arguments.

Imagineu que Menorca organitza un seguit de debats públics sobre com es vol que sigui l’educació escolar dels fiets i les fietes, i llavors fa una consulta, i després el govern actua segons el resultat de la consulta. És evident que aquí i allà ens cal una llei de consultes, tal la que demà aprovarà el govern català, i que el govern central amenaça d’impugnar.

La magnitud de la Diada, he dit que colossal, i el fet que no hi hagi hagut cap incident a lamentar, indiquen que estem davant d’un procés inèdit, sense precedents, cívic i pacífic, decidit i emprenedor. Per poder entendre aquest procés, qui el vulgui entendre necessita una ment oberta, necessita mirar el present, imaginar-se el futur.

Ja sé que el projecte no està del tot madur, però també sé que si hem d’esperar, esperarem tot madurant. Prou van esperar a Escòcia, i avui voten serenament, madurs. Guanyi el sí o el no, haurà guanyat la democràcia, les persones, la raó, i d’això es tracta, precisament.