Anatomia humana

Més sobre pediatres i pediatria

|

Valorar:
Visto 292 veces

Hem de recordar que han estat inútils les retallades que van aplicar al sistema públic de salut. Inútils, perquè no van assolir l’objectiu que llavors es plantejava: reduir el dèfit públic, perquè aquest dèficit continua pujant.

També ha estat inútil la temptativa d’enganyar-nos, perquè prou sabíem d’entrada que no és reduint en sanitat i en educació com es pot reduir el dèficit públic. Van dir-nos que sanitat i educació són una càrrega feixuga que calia reduir, però un cop reduïda tothom pot veure que la càrrega continua feixuga perquè, de fet, sanitat i educació no són part d’aquesta càrrega.

Sanitat i educació no són una part del problema, sinó la solució del problema. I ara hi ha més arguments per fonamentar aquesta afirmació.

El 67,7% dels pediatres considera que les retallades són una dificultat per a la feina quotidiana de pediatria, i en una escala de 10 punts valoren aquesta dificultat amb 7,2 punts. Per tant, a més d’inútils, les retallades representen una dificultat important per a la majoria dels pediatres d’Espanya.

El Col·legi de Metges de Barcelona acaba de fer-se ressò de l’estudi del qual són aquestes dades («La salut, els estils de vida i les condicions de treball dels pediatres a Espanya», Fundació Galatea, 2014). Indica que el 83% dels pediatres d’Espanya fan feines al sector públic.

La majoria dels pediatres assegura que troba prou suport i recolzament en els companys de feina, i en el cap de l’ambulatori, i que aquesta mútua confiança professional no varia segons el tipus de contracte, sigui eventual, interí o de plaça fixa.

Gairebé tres quarts dels pediatres lamenten que no hi hagi perspectives de promoció professional interna, i aquest fet contribueix a fer la feina inestable. El 21% considera que té una situació laboral insegura.

Tot i això, la majoria dels pediatres d’Espanya continua pensant que la credibilitat i la confiança que inspira el pediatre de l’ambulatori continua alta, encara que de tant en tant hi hagi dificultats de relació condicionades per la situació general i, sobre tot, per la pròpia condició humana.

Credibilidad i confiança, tot i les dificultats que uns i altres han de vèncer cada dia, indiquen que la feina de pediatria que es fa als ambulatoris és feina ben feta. I que no resulta molt afectada per les retallades salarials i laborals.

El 60% considera que aquestes retallades són de magnitud gran o molt gran, i en una escala de 10 punts la valoren amb 6,6 punts. És a dir, l’esforç de professionals i usuaris compensa l’efecte negatiu de les retallades.

Aquesta informació (i vull insistir que és d’un estudi recolzat per una institució oficial que no és del Govern) és un altre argument per veure que, tot i les dificultats, la feina de pediatria queda feta i ben feta. I que totes dues parts, usuaris i professionals, fan un esforç per tal que tot fiet sigui un fiet sa.

Aquest esperit de superar les dificultats amb l’esforç de totes les parts que hi són implicades, ha quedat ben palès últimament a la pediatria del Mateu Orfila: l’equip d’infermeria infantil va tenir l’oportunitat (i el recolzament oficial, no sé si total o parcial) per ampliar coneixements i habilitats a l’hospital de Son Espases.

Actualitzar coneixements i habilitats professionals en un centre de referència és una necessitat. Fa uns anys vaig tenir l’oportunitat de plantejar-li aquesta necessitat a qui llavors era director d’Assistència Primària. Va rebre la proposta amb entusiasme, i la va acceptar.

Però a causa de la condició humana, tantes vegades massa visceral, la proposta no es faria efectiva sinó passat un temps, i no va tenir l’èxit esperat. Igualment som a temps, sempre serem a temps. Fins que un dia sigui massa tard.