Anatomia humana

Noves malalties, noves solucions

|

Valorar:
Visto 198 veces

Noves solucions per a noves malalties. I per als problemes que necessiten una solució ràpida i efectiva, quan la solució tradicional no és possible, també en tenim, de noves solucions. Hi ha dues malalties noves que volten per aquí.

El virus Chikungunya provoca una malaltia de febre i dolor intens a les articulacions. És un virus africà, però ja s’ha escampat per Àsia i el Carib. No tinc notícia de casos a Balears, però sí a Catalunya, on van registrar-ne vuit: es tracta de vuit persones que havien viatjat als països on la malaltia és endèmica.

Les autoritats sanitàries alerten sobre la possibilitat de més casos perquè a casa nostra tenim un dels insectes que fa de vector, i pot transmetre la malaltia: el mosquit tigre. Però només pot transmetre la malaltia a una persona sana si abans ha picat a una persona malalta.

Així, si s’elimina el mosquit, s’elimina també la transmissió de la malaltia. També es pot controlar la malaltia si es controlen els malalts que la tinguin en aquell moment.

Més a prop de casa nostra, prou sabem que les paparres poden transmetre almenys un parell de malalties infeccioses. Ara, des de fa poc, sabem que poden transmetre una altra, coneguda com a tibola, o debonel. El vector en aquest cas és una paparra, que transmet un bacteri que provoca febre i altres símptomes. És necessari tenir les paparres controlades.

I sobre tot és necessari saber, saber què hi ha, saber què passa, saber què n’hem de fer. I per saber-ne més, ara tinc aquí un informe important. És l’informe Sespas 2012.

És un informe que cada dos anys prepara un grup de científics i professionals de la salut, encarregat per la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària, i que publica una prestigiosa revista de salut pública: Gaceta Sanitaria.

Quant a pediatria, l’informe és ben eloqüent. Del total de pediatres titulats a Espanya, el 65% fa feines a l’assistència primària, però hi ha més places de pediatria que pediatres disponibles. Per tant, és lògic i necessari que un nombre variable de places de pediatria siguin ocupades per pediatres no titulats, encara que prou solvents i competents.

El nombre de places de pediatria d’assistència primària va augmentar un 13%, però el nombre de visites de fiets menors de 4 anys va augmentar força més: un 36%. A Menorca, el nombre de visites de pediatria de 2013 ha estat un 3% més alt que en 2012.

Si a més es considera que hi ha pediatres que van marxar del país per fer feines enfora, i d’altres que van tornar al país d’origen, és evident que el dèficit de pediatres titulats és cada cop més important. No obstant això, la salut infantil de casa nostra continua que és ben bona. Per tant, la participació dels pediatres no titulats resulta decisiva, en l’àmbit de l’assistència primària, per garantir la bona salut infantil.

Hi ha estudis que ens demostren que els pediatres titulats de l’assistència primària són millors que els no titulats, però els mateixos estudis apunten que els indicadors de salut infantil continuen molt bons a Espanya, són dels millors d’Europa, i del món. Per tant, els pediatres no titulats són un complement necessari en l’assistència primària, en la qual els pediatres titulats són una peça encara més necessària.

En aquest context, celebro que l’autoritat hagi fet convocatòria pública per cobrir una plaça de pediatria a Canal Salat, i celebro que en sigui un requisit la condició de pediatre titulat (i que el català sigui un mèrit).

D’aquesta manera, l’equip de pediatria de Ciutadella serà un conjunt per continuar-hi confiant, precisament perquè serà heterogeni. Perquè és la suma, i no l’exclusivitat, allò que ens fa més forts.