Anatomia humana

La garantia del candidat

|

Valorar:
Visto 112 veces

Avui és l’aniversari d’Aspirina: Bayer va registrar aquest nom comercial el 6 de març de 1899. També va registrar Heroin, contra la tos. Aspirina conté àcid acetilsalicílic i continua que és un medicament força útil i barat. Heroin contenia heroïna, i es va vendre de manera legal tot i que el món ja sabia dels efectes negatius d’aquest derivat de l’opi.

Abans, però, d’alçar el dit acusador, cal separar el gra de la palla, perquè no són les institucions, sinó les persones, les dolentes. De vegades les persones són malvades mentre les institucions són útils i aprofitables.

De vegades són malvades les persones que controlen les institucions, les empreses, els partits, i desenvolupen accions negatives tot i saber que són negatives, i que seran nocives. Ho fan perquè miren el propi interès i l’interès del col·lectiu del qual són serves.

És la servitud dels diners, del poder. En trobaríem exemples aquí i allà. Però insistiré a dir que no són les estructures, sinó les persones. I amb algunes excepcions, aquestes persones només són decisives durant el temps de la foscor, que en general és més aviat curt, tot i que semblarà etern.

L’empresa Bayer, gegantina multinacional alemanya, va fer molta feina i molt positiva en favor de la humanitat durant els més de 150 anys que té de vida. Li estem agraïts: milions de persones van recuperar la salut o la van millorar, o van millorar la qualitat de vida gràcies als productes de Bayer.

Però aquesta bondat, que és el seu negoci, no ens farà oblidar que van tenir una important responsabilitat en la fabricació del Zyklon B, el gas mortal amb el qual d’altres alemanys van assassinar milions de persones. Durant la Segona Guerra Mundial, Bayer es va integrar a IG Farben, un conjunt alemany d’empreses químiques (després de la guerra va recuperar l’autonomia).

Farben va explotar mà d’obra esclava procedent dels camps de concentració d’Auschwitz i de Mauthausen, no és bo d’oblidar. Un alt directiu de Bayer, Fritz ter Meer, el van condemnar perquè havia fet experiments inhumans en persones al camp d’Auschwitz, però va tornar a la Bayer en sortir de la pressó, en 1956.

Ja ho veieu: no són les institucions, sinó les persones. Persones de Bayer van fabricar i vendre el paration, un insecticida massa tòxic i massa perillós, fins al punt que avui és prohibit en molts països (en general rics), i es ven amb teòrica cautela en d’altres països, en general pobres.

Rhodèsia era un país pobre quan va entrar en la guerra civil (1964-1979) que acabaria imposant la dictadura de Robert Mugabe. En aquesta guerra van usar paration com arma química. Rodhèsia continua que és un país pobre (ara es diu Zimbabwe).

Perú també és un país pobre, i tothom recordarà aquell tristíssim episodi en el qual van morir 24 fiets (i 18 més van quedar greument enverinats) perquè van fer un esmorzar contaminat amb paration. Aquest cas és a la justícia universal, a casa ja no tenim justícia universal. El paration és tòxic, mortal, si entra al cos per la boca, o en respirar-lo, o fins i tot per contacte amb la pell.

Estic segur que moltes institucions importants, empreses, partits, tenen quelcom de fosc i vergonyós a l’historial. Però també estic segur que això fosc i vergonyós que amaguen no ha estat feina de la institució, sinó feina pensada i desenvolupada a posta per les persones que la controlaven, i que sabien prou bé què és el que feien i quines conseqüències n’hauria.

Crec que podem canviar les persones i conservar les estructures. Però hem de pensar que les institucions hauran estat modificades, per aquestes persones, per tal d’adaptar-les als propis desitjos, o més aviat als desitjos dels poderosos que viuen a la dreta.

No serà feina fàcil, això del recanvi que pertoca. El primer és pensar quins serien els candidats. Però hem de tenir present que el nou no és necessàriament bo, i que per tant ens calen persones amb garanties. Aquesta garantia és l’opció de fer-los fora a la primera que les coses no siguin prou oportunes i transparents.