Lletraferida

Un món sense brunzits

|

Valorar:
Visto 157 veces

Abelles. Petits insectes molsuts i empipadors, vestits amb un abric pelut i estrafolari, pantalons de ratlles grogues i negres, i ulleres fosques d'aviador. Atretes per l'olor encisadora que desprenen les flors en aixecar-se pel matí, pul·lulen d'una a l'altra, indecises, tastant sense vergonya el seu nèctar i escampant el pol·len d'un racó a l'altre del camp, sense dignar-se a abandonar la solteria i comprometre's amb algú. Sorolloses, suposen un incordi per qui les té al costat. El seu brunzit incessant és la inquietant melodia que anuncia un desastre imminent. La gent s'alarma, les esquiva com pot, les espanta a manotades o les mata sense compassió. Volen evitar acabar amb el seu fibló clavat a la pell i el verí a la sang. Per què existeixen, si són un ésser molest i insignificant?

Perquè si no hi fossin, el món mancaria de diversitat. Prop del 90% de la flora silvestre i una tercera part de l'alimentació mundial depenen d'insectes pol·linitzadors com les abelles. Sense elles, molts arbres i plantes mai arribarien a néixer o donar fruits i el rebost de casa no tornaria a cruspir-se mai més aliments com ametlles, pomes, síndries o cireres. Fa vint anys que els investigadors van adonar-se que aquests insectes estaven començant a morir de forma accelerada i que els pesticides són la poció letal que els extermina. Intoxicats per aquests productes, es desorienten, no saben com tornar amb la resta de l'eixam i moren. És per això que les principals potències econòmiques mundials ja estan sumant esforços i destinant fons per investigar el problema i trobar-li una solució.

Elles, tan petites i aparentment innecessàries, són una peça clau de l'engranatge que fa rutllar l'ecosistema. Sembla mentida com uns éssers tan diminuts poden ser tan importants. Nosaltres els humans, amb la nostra tendència innata a l'egocentrisme, ens creiem el centre de l'univers, superiors a la resta d'espècies, i ens costa entendre que només som una peça més al gran taulell de joc que suposa el món. I, paradoxalment, ara ens les hem d'enginyar perquè unes bestioles no deixin de batre les ales. La natura ens dóna, una vegada més, una lliçó d'humiltat. Cal estudiar-la.