Pedraules

Retxa

| |

Valorar:
Visto 17 veces

Durant un club de lectura de la novel·la “Barba-rossa”, celebrat a la biblioteca d’Alaior, el gran poeta menorquí Ponç Pons em va sorprendre, durant el diàleg que s’establí amb els assistents després de la meva frugal intervenció, amb una paraula composta que no havia sentit mai: “subretxar”. El poeta de la plasticitat musical quotidiana havia “subretxat” molts de fragments que li havien agradat de la novel·la, posteriorment traduïda al rus. El que ha fet Ponç amb el català és el que van fer els escriptors sud-americans del boom amb el castellà. Des de la més absoluta llibertat lingüística ha introduït termes –el més afortunat és “escriviure”- que ja formen part del corpus del català. I ho ha fet des del més estricte sentit comú. Si “retxa” és una paraula menorquina que vol dir ratlla o línia, per coherència interna filològica, ha de poder-ne existir una altra amb el prefix llatí “sub-“ que vol dir “davall” i que és emprat en un gran nombre de mots com ara “subratllar”. Una nova lliçó del mestre de les paraules juganeres que lliga amb les declaracions valentes i contundents del nou bisbe de Mallorca Xavier Salinas i que van ser recollides pel Diari de Balears el passat onze de gener. Interrogat pels periodistes presents si el castellà tindria més pes a la cúria, el bisbe electe va respondre: “No valorar una llengua és menysprear la persona.” El bisbe valencià deixà clar que “estime la meva (llengua) i no me la prendran, és la meva.” Davant el conflicte lingüístic creat a les Illes per la gestió destructiva del Partit Popular, monsenyor Salinas va explicar amb molt de sentit comú, que la seva intenció “és no fer-ne un problema d’aquesta qüestió”. La comunitat religiosa, la universitat, els mestres, els professors, els escriptors, els pares dels alumnes, els artistes...; fins i tot alcaldes i regidors del propi partit estan en contra d’aquesta ràtzia que està duent a terme la dreta més fanàtica de les Illes. Per què no rectifiquen? La impressió general és que el veler se’ls hi ha anat de les mans i ara no saben maniobrar per evitar que l’embarcació vagi directa cap a les penyes. Ho demostren les darreres enquestes. Han traspassat una retxa vermella i ja no saben interpretar les paraules d’un tercer savi, per cert molt citat per alts càrrecs populars, com és Sunzi, ni saben llegir correctament el descomunal manual estratègic com és el seu llibre mil·lenari “L’art de la guerra”: “No atureu un enemic que torna a casa. Quan tingueu l’enemic encerclat, deixeu-li una escapatòria; no pressioneu excessivament un enemic en situació desesperada. Aquests són els mètodes de la conducció de la guerra”.  O, dit d’una altra manera, en cap cas no s’han de traspassar, fins i tot en una guerra, les retxes vermelles.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.