Pedraules

Popa

| |

Valorar:
Visto 17 veces

M’encanten les paraules menorquines que tenen un origen, un significat o una connotació marinera. Ahir vaig rallar del mot “envelar” (estendre les veles d’una embarcació / llançar o aplicar una cosa amb violència), però la varietat lingüística menorquina n’està plena de paraules relacionades amb la mar que s’apliquen a les accions de les persones o a les parts del cos: atracar (acostar-se un vaixell o barca fins a tocar la vorera o a una altra embarcació / apropar, posar més a prop) o popa (figuradament, en llenguatge molt vulgar o d’argot, cul o darrera d’una persona / part posterior d’una embarcació on hi ha el timó). Aquesta paraula té encara un altre significat a Menorca: part musculosa, blana del cos d’un home o dona o d’un animal (en oposició a os): tenir bones popes, estar gras.

A la Catalunya Nord, popa també vol dir pit.

Durant un dels seus viatges a Menorca, l’escriptor Josep Pla ja va constatar el prestigi que tenien les persones grasses a l’illa: “... aquesta illa de Menorca conté moltes persones primes i ossades. No li’n sabria dir la causa. L’alimentació? El clima? ¿El motlle físic? La barreja de tipus? (...) ... de persones flaques i fortes, n’hi ha tantes, que una de les aspiracions més generals de la població d’aquesta illa és estar gras o ser-ho, que pel cas és igual. Estar gras és una predisposició a la importància, un símptoma de prestigi i gairebé diria de virtut, fins a l’extrem que dir a una persona “Vostè està que peta...” representa col·locar-lo a una elevada categoria”.

No sé si exagerava o feia gala d’una sana sornegueria, però l’opinió de l’escriptor empordanès coincideix amb la impressió que tenia Baltasar Porcel després de comparar dues versions d’una llegenda molt coneguda a Mallorca i a Menorca: “Sa novia des Joncar” i “Sa novia d’Algendar”: més poètica, la primera; més realista la segona i posant èmfasi en el menjar: capons i gallines en contraposició a les sardines. L’explicació d’aquest pretès prestigi de les persones grasses a Menorca i de la importància i valoració del menjar, podria ser que l’illa petita va passar històricament moltes èpoques de penúries i de fam que van delmar la població; èpoques dramàtiques que van quedar fixades en l’inconscient col·lectiu en forma de llegendes i de cançons. I que Mallorca no va sofrir amb tanta crueltat aquests períodes exterminadors.  

Els temps han canviat i ara, sobretot a principi d’any, després de fer llarg amb els menjars i amb els torrons, s’imposen les dietes per estar prims. Que poc ens valorarien els nostres avantpassats més recents, savis en apreciar una bona popa!   

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.