Dalt es porxo

El meu adéu a "Catchot"

|

Valorar:
Visto 6 veces

Som conscient que aquest escrit em pot portar un disgust, quasi bé dos, si som sincera. Una fotografia de dues filletes al costat del seu pare, davant el portal de la botiga familiar aquell febrer nevat de 1956; un repte del 2013; i agraïment a la meva mentora, aporten el valor necessari per afrontar, en primera persona, el risc.

Estrenant un nou any, la ciutat de Maó perd un vell comerç. Les germanes bessones, Lluïsa i Mercé Catchot Gener es jubilen, tanquen amb pany i clau la botiga que va obrir el seu pare, al cèntric carrer de s'Arravaleta, fa més de 60 anys, quan el centre era viu, els comerços tenien entitat local i el cor de la ciutat no sabia que el mudarien a un gran polígon industrial.

Sempre m'ha agradat guaitar a les finestres de Catchot. Quan era petita hi descobria, de peu puntes, encisadores cartes de colors. De més gran, a peu pla, hi vaig trobar complements per a la llar. Objectes de qualitat, fets de materials diversos, amb formes i colors que, com les obres d'art, m'empeltaven benestar.

Crec que no hi he comprat res mai, a la botiga de ca "ses Catchot". Sempre m'ha agradat molt tot, el que hi venien.

En tornar a creuar l'enrajolat carrer de s'Arravaleta, ja no toparé amb les dues germanes de dolça mirada i rallar clar. Esper que en la nova ruta vital hi trobin un agradable caminar i tanta alegria com elles, inconscientment, han sabut regalar.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.