Pedraules

Enclità

| |

Valorar:
Visto 3 veces
preload

06-11-2015

Posàvem enclità a la punta de l’esquersilló per poder tirar la fletxa amb l’arc de cordill a més alçada, més distància i més precisió. El problema era que confoníem l’arma amb el projectil. Funcionava igual a pesar de l’error. La fletxa amb nom de filosa dibuixava una línia corba semblant a un estel fugaç.

Extrèiem l’enclità de les carreteres asfaltades. Amb la calor de l’estiu, l’enclità que recobria la calçada es tornava bla i s’aferrava a les rodes i a la punta de les fletxes carritxeres. Origen del mot? Metàtesi o transposició de sons dins la cadena parlada: de “alquitrà”, amb canvi de prefix al- en en-. “Alquitrán” en castellà. “Quitrà” en català.

Passaven pocs cotxes. De fet, jugàvem en carrers sense asfaltar. Un dia van venir les màquines. Ho he explicat moltes vegades en els meus llibres. Durant unes setmanes no vam poder jugar al carrer. Les màquines van passar davant ca nostra. El carrer Sant Bartomeu. Aplanadores de cilindre immens, calderes d’asfalt sorgides del mateix infern, camions de bolquet carregats de grava. Carretes, senalles, pales, càvecs. Homes enfundats en vestits de plàstic endurit i armats amb una mànega de mil forats escopint asfalt bullent. El carrer blanc fosc es va tornar negre. Ho veig com una frontissa. Ho record com una cicatriu del color de la nit. Un món que canviava a millor, però que de tant en tant és bo convertir-ho en matèria emotiva. Per no oblidar-ho. Per fixar-ho en les taules de la literatura.

Carrers negres. Carreteres negres que menaven a la mar. Autopistes blaves amb illetes negres que suraven i s’encallaven a l’arena com pilotes de carn mesclades amb pa ratllat. Era emprenyador -és emprenyador- trobar enclità quan vas a nedar. És el greix del progrés. El progrés és un gegant que ens pot esclafar amb les enormes mans monstruoses o que ens pot deixar amb suavitat damunt la cimalada de la muntanya sense haver de caminar. Pot fer anar com una seda la maquinària complicada si es posa greix amb justesa. O pot ofegar-la si se l’inunda de lubricant.

Gràcies a la inventiva popular, i per culpa de l’embriaguesa del poder, ara també se’l coneix amb el nom castellà i gallec de “chapapote” (del nàhuatl chapopote, corrupció de tzaucpopochtli, compost de tzagutli). Galipot (brea emprada per a calafatar barques i vaixells de fusta) en català. En menorquí, enclità. Emprenyador i nociu en tots els idiomes.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.