Sobre el debat de Menorca[a]Debat

El Camí [de Cavalls] del futur

|

Valorar:
Visto 9 veces

El debat que fa uns dies van organitzar els joves preparats i coratjosos de Menorca [a] Debat sobre el Camí de Cavalls i el seu futur s'afegeix (i dóna llum) a qüestions transcendents com ara la revisió del Pla Territorial, la reforma de la carretera general i, en definitiva, el model territorial de Menorca.

El debat sobre el Camí de Cavalls (exemplarment organitzat i dirigit) va mostrar com les greus controvèrsies polítiques i socials del procés de la recuperació pública del Camí semblen, a la fi, superades. Així mateix (i d'acord amb el què vam poder sentir a l'Ateneu), hi ha, aparentment, un ample consens social i polític sobre com volem els menorquins que sigui el Camí de Cavalls d'ara endavant, tant pel nostre profit personal (en tant que usuaris) com per al nostre benefici econòmic (com a eina que pot ser d'atracció turística).

Coincidia tothom (amb més o manco èmfasi) en la conveniència de preservar els valors naturals i patrimonials del Camí. Per dir-ho ras i curt: com manco toquéssim el camí, millor. Hi coincidien des de la gent que hi fa legítim negoci fins a les veus més proteccionistes. A l'ambient hi semblava surar una rara unanimitat (a pesar d'alguna aïllada i desafinada nota discordant) entre la gernació de públic assistent. Feia molt de temps que un debat no reunia una concurrència tan nombrosa, cosa que demostra l'oportunitat del tema i de la convocatòria. Per cert, que els assistents fossin tan nombrosos va fer encara més clamorosa l'absència de persones que haurien de voler conèixer aquestes coses de primera mà. Però açò és una altra qüestió.
La rara unanimitat que, semblava, hi havia a l'Ateneu, semblava (i ho sembla també quan sentim els responsables de les nostres primeres institucions) que podia i pot ser exportable a qualsevol altra qüestió de les que avui (en aquest moment tant delicat de crisi econòmica i de model social i territorial que vivim) tenim damunt la taula de la controvèrsia social i política, com ara la carretera general i el Pla Territorial.

Tothom (govern i oposició, dreta i esquerra, promotors i ecologistes) afirma que hem de preservar el territori i que el nostre model ha de ser sostenible, que "qui estima Menorca no la destrueix". Qualsevol diria que la paraula sostenibilitat és la capa de Superman, capaç de protegir una cosa i la contrària. I que el concepte preservar serveix tant per vestir un sant com per despullar-lo. Les paraules són innocents i és qui les manipula en benefici propi qui les traeix i qui fa trampa a qui les escolta.

Amb el Camí de Cavalls, la carretera i, sobretot, amb el PTI, ens esteim jugant el futur, el model de creixement. ¿I com es poden fer una proposta i la contraria en temes tan delicats i emparar-se ambdues alternatives en els conceptes de sostenibilitat i preservació?

Haurem de veure la lletra menuda que s'amaga darrere el discurs de qui té la responsabilitat de proposar, que és qui governa. I la lletra menuda és la que s'escriu en els projectes, les planificacions i les normes, no la dels discursos i els debats.

Coneixem les normes territorials i turístiques impulsades pel govern Bauzà, escrites amb la diàfana cal·ligrafia de la dreta mallorquina, insaciable sempre de territori i especulació. I hem vist el projecte de reforma (que no millora) de la carretera general i la controvèrsia que ha suscitat, qüestió que mereix anàlisi i debat públic i no tirar pel camí d'enmig amb arguments, ben discutibles, sobre qüestions legals i la possible pèrdua de recursos econòmics.

Ara esteim a l'aguait sobre el Pla Territorial i sobre el Camí de Cavalls. Sobre el Pla Territorial, sabem que s'està redactant la necessària revisió. I, tot i que, possiblement, el Pla necessita de modificacions puntuals, que s'hagi de revisar (perquè toca legalment) no implica, obligatòriament, que s'hagi de canviar. Tornem-hi, amb les paraules! El mot revisar no és sinònim (com ens vol fer creure el Consell), ni fer-hi prop, de canviar. I revisar el Pla no pot implicar la renúncia a la pròpia capacitat de decisió, dels menorquins, sobre el grau de protecció que volem per a la nostra illa, per transferir-la (la decisió) a normes sobre les quals no hi tenim l'última paraula. Les normes territorials i turístiques impulsades pel govern Bauzà ja han descafeïnat prou el Pla com per encara haver d'adaptar la nostra lletra menuda a la seva cal·ligrafia.

Anem al Camí de Cavalls. Esteim (sembla) tots d'acord en què no l'hem de tocar, que la seva fesomia tradicional és la que ens convé per poder-ne gaudir i per treure'n profit. Ara, deim que hi hem de posar serveis. Hi podem estar, també, tots d'acord. Però, ¿de què parlam quan deim serveis? Perquè la paraula serveis ho pot englobar tot, des d'informació in situ via internet (i gprs) fins a una concessió administrativa per a explotar-hi una cadena de xiringuitos de refrescos i postals.

La resposta vindrà, sembla, per part del Consell, amb la redacció d'un nou pla especial (la norma que regula els usos del Camí, què és possible fer-hi i què no ho és). Fins que no coneguem aquesta nova norma (diuen que el pla vigent ha quedat antic), les intencions legítimes dels responsables del Consell sobre el Camí de Cavalls podran seguir emparant-se en el discurs de la sostenibilitat i la preservació dels medi ambient i del paisatge, en el "qui estima Menorca no la destrueix". Llavors, ja veurem.

Quan coneguem la proposta sobre el Pla Territorial i sobre el Camí de Cavalls coneixerem a la fi el significat i el valor de les paraules per a cadascú. Necessitarem, llavors i més que mai, del debat públic, polític i social. Necessitarem d'un debat assossegat i prudent, participat, plural i ric.

No esteim jugant una partida d'Emparaulats, el joc de moda, no es tracta de paraules. Ens hi jugam el futur territorial, econòmic i social de Menorca. I açò necessita debat i exigeix consens. Per fer-ho possible necessitarem del compromís i el rigor de tots. Per açò la veu de Menorca [a] Debat (la seva i la de tots els joves) és imprescindible que es senti ben clara en aquest debat. De moment han estat capaços de fer honor al nom que els empara. Ells sí que empren bé les paraules. No només han aconseguit fer debatre als menorquins sinó que, endemés, (i bona falta feia) han fet que els menorquins ens poséssim a debatre, de ver, sobre Menorca. I amb la batuta del debat en bones mans.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.