Cartes a n’Eloi

Uns Reis sense na Niní

| |

Valorar:
Visto 3 veces

Petitó meu, avui hauria de ser un dia feliç. Els Reis ahir ens van dur regals, després de llegir atentament la carta que els vam enviar. Vam passar una bona estona obrint paquets, fent crits i jugant fins ben tard. Però aquests Reis són diferents. La seva arribada ha coincidit amb una partida, un adéu que no desitjàvem i que ens ha omplert el cor de tristesa. Na Niní, sa tia Niní de ta mare, se n'ha anat per sempre.

Ton pare la va descobrir fa vuit anys, i d'ella només puc dir paraules bones. Sempre he dit que és la dona més dolça i amb més bondat que he conegut mai. Sempre tenia un somriure a la boca, sempre bones paraules, sempre pendent que els altres fóssim feliços. Els seus ulls irradiaven calma i pau. Segur que els teus avis et poden contar mil històries seves, i encara que tu quasi no l'hagis conegut, et puc assegurar que ha estat un exemple de serenor fins i tot en els moments més difícils.

Ahir va tancar els ulls per sempre, acompanyada de la seva família, que també és la teva i la nostra. Ahir, va descansar després d'una lluita intensa. Ara ens queda el buit immens que deixa, només podem pensar en la seva absència, però a poc a poc segur que arribarà el moment que el dolor per la pèrdua deixarà lloc al somriure que se'ns dibuixarà a la cara quan recordem la seva veu suau, com de cotó fluix; la seva feina desinteressada ajudant a tothom sense demanar mai res a canvi; el seu amor il·limitat cap als seus. Ta mare recordarà sempre aquella xalada que va fer quan na Niní va rebre la visita de na Bruna a ca seva. Aquell dia, el somriure de la teva germana va quedar en segon terme. El que il·luminava el dia i la casa era el somriure de na Niní, un somriure enmig del patiment i la consciència que el comiat s'atracava.

Petitó, sé que avui hauria de ser un dia feliç. Ens esforçarem perquè ho sigui. Ella ho hauria volgut així. Segur que voldria que n'Andreu seguís essent aquest home decidit, fort i amb empenta que ha estat sempre. Segur que voldria que els seus fills seguissin essent tan nobles i sincers com han estat sempre. Segur que voldria que tots noltros la recordéssim amb un somriure, no amb una llàgrima.

Ahir, la germana de na Niní, sor Carme, donava gràcies per tot el temps que hem pogut gaudir d'ella. Jo, petitó, et puc dir que han estat poques les estones que he compartit amb ella, però les recordaré com un oasi de pau. Mai crec que torni a conèixer ningú tan dolç com ella. Des d'aquí, petitó, li enviam una besada immensa.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.