Coratge o imaginació

|

Valorar:
Visto una vez

Quan ens trobam en una situació, en tants aspectes tan complicada com l’actual, fan falta qualitats especials per resoldre els problemes. La nostra societat va donar suport a una determinada opció política perquè fes allò necessari perquè les illes Balears surtin de la situació de crisi i de paràlisi institucional en què es troben. A nivell del regne d’Espanya, uns mesos després, la gent va donar la confiança a la mateixa força política per –bàsicament- aconseguir crear ocupació, reactivar l’economia i sortir de la crisi que pateix tota la nostra part del món. Els primers mesos d’actuació del govern de les Illes Balears, presidit per José Ramón Bauzá, s’esmerçaren a dir i repetir fins a l’oi més profund que el govern anterior els havia deixat les coses molt malament, que la situació era pitjor que no pensaven, i que no hi havia recursos per dur endavant cap projecte dels molts que ells voldrien realitzar. Les primeres passen del govern que presideix Mariano Rajoy van exactament en la mateixa direcció.

Particularment, m’impressiona la manca de responsabilitat d’aquest tipus de declaracions. I, sobretot, l’actitud que demostren els nous governants, elegits democràticament. Si la gent elegeix una determinada opció política, representada per unes determinades persones, és perquè la considera idònia per resoldre tota una sèrie de problemes que ningú, mai, en cap ocasió, no ha dit que fossin bons de resoldre.

Per resoldre’ls, emperò, calen alguns elements que sovent manquen (i que, intuïtivament, ja veim que els manquen, ben clarament, als nous governs, tant de les Balears com d’Espanya). Fa falta, per exemple, intel·ligència i idees. A nivell europeu i internacional, per exemple, ja s’ha retret a Mariano Rajoy la manca d’idees en relació a dues qüestions fonamentals: com generar ocupació (l’atur continua augmentant, malgrat el canvi de color polític dels governs) i com reactivar l’economia per sortir de la crisi.

Que l’Estat ha d’estalviar resulta d’allò més elemental, i no fa falta ser president del govern ni ministre d’Economia per saber-ho. Com hagi d’estalviar la comunitat dita autònoma de les Illes Balears ja és una altra cosa. Amb la sangonera de l’Estat xuclant permanentment la sang de la nostra economia, parlar d’estalvi resulta poc menys que insultant. La millor manera que podrien tenir les Balears de comptar amb alguns estalvis per poder tenir una política pròpia d’ocupació i de reactivació de l’economia seria recuperant part del dèficit de les Illes amb l’Estat. Potser ja aniria bé, com a estalvi, i garantiria molts més recursos, el fet d’aturar la sagnia permanent i de renegociar per tenir un finançament autonòmic una mica més just (encara que fos a molta distància d’un finançament realment equànim). Estalviar deixant els majors desemparats, desmantellant els avanços socials, deixant la sanitat en quadre o ofegant el sistema educatiu no és estalviar. És, senzillament, una irresponsabilitat d’unes dimensions colossals.

Per plantar cara al govern de l’Estat, especialment quan és del mateix color, fa falta coratge. El coratge que fa tot l’efecte que li faltarà al govern de les Balears. I el coratge que trob a faltar en el Consell Insular d’Eivissa, per exemple, en relació al propi govern de les Illes Balears. Coratge per reivindicar –i aconseguir- una redistribució justa i equànim del finançament. Si no, ens anirem cada vegada més a la boutade de Xavier Sala-i-Martín, segons la qual pagam uns impostos com Suècia i rebem dels nostres poders públics uns serveis com el Senegal.

Si no tenen coratge suficient per plantar cara, haurien d’optar per recórrer a la imaginació. Les Balears mai no han estat reivindicatives, davant un Estat espanyol que les ofega econòmicament, lingüísticament, socialment, espiritualment. I, malgrat la total absència d’esperit reivindicatiu, ens n’hem sortit molt millor que la majoria de països del Regne. Per tant, devem tenir una societat altament imaginativa.

I jo em deman: abans de suprimir, per exemple, els programes de suport dins l’àmbit educatiu, no s’hauria pogut escorcollar entre els nombrosos programes especials que hi ha a la Unió Europea, i haver aconseguit finançament europeu per mantenir-los? A Frísia mantenen tota una xarxa d’escoletes en frisó amb finançament europeu; a Aland confien en Europa perquè el suec no hi declini; i a les Balears, petit laboratori de la futura Europa multilingüe, deixam passar per davant totes les oportunitats que tendríem d’aconseguir finançament per a la nostra Educació. Per què no ens creim les oportunitats que tenim? Per què no les exploram? Per què no desenvolupam investigacions en la línia que pot permetre’ns el suport (financer) de la UE?

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.