Entre els plecs de la memòria | Els llocs de Forma (1)

Arquitectura i paisatge de forma i Sargossam

|

Valorar:
Visto 11 veces

Fa un parell d’anys, en aquesta mateixa secció, vam fer un recorregut pels llocs i estàncies de Binidalí, i els personatges que han conreat les seves terres. Avui reprenem la nostra descoberta per una zona veïna de l’anterior i propera al poble de Sant Climent, es tracta dels llocs de Forma, que també inclouen el dos Sargossam, que venen a constituir una única companyia. Els llocs que veurem en el nostre itinerari seran: Forma Vell, Forma Nou, Formet Nou, Formet Vell, Formatell, Sargossam Vell i Sargossam Nou.

DOMINI DEL PAISATGE
Per poc que hagueu recorregut el sud del Sant Climent (terme de Maó), ja sigui per mar o per terra, de ben segur que us hauran cridat l’atenció tres casats de lloc alterosos i amb unes façanes curosament decorades d’estil clàssic. Vistes de ponent a llevant, són les cases de Formet Nou, Formet Vell i Forma Vell, davant seu el terreny fa una depressió i torna agafar alçada on s’ubica el casat de Sargossam Vell. Tomàs Vidal atribueix el seu estratègic enclavament en el paisatge a una “moda” d’entre els segles XVIII i XIX que cercava una bona vista, principalment a la mar, amb “la proliferació de belles cases de senyor (generalment llocs “nous”) que ocupen les cotes més panoràmiques de la costa de xaloc (Formes, Binidalins, etc.).” (1)

Si ens hi atracam un mica, encara ens pot sorprendre tant o més el conjunt defensiu de Sargossam Vell amb la seva torre medieval molt ben conservada, arcs d’entrada per tramuntana migjorn, i un jardí elevat. Una mica més modestes, però també amb pretensions, són les cases de Forma Nou i Santa Catalina, més discretes en el cas de Formatell.

A finals del segle XIX, aquestes construccions rurals ja havien cridat l’atenció de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria (2) en el seu itinerari del sud de Sant Lluís en direcció a Sant Climent, qui afirma que des del camí es contempla “una panoràmica completa de successius cims, visibles perfectament des del mar, coronats per les bellament emplaçades Forma Vell i els dos Formets”.

S’Arxiduc es recrea en la descripció d’aquests casats. De Forma Vell destaca la gran porxada amb tres arcs, de la que neix una escala que duu a la terrassa, des de la que es frueix d’una preciosa vista dels dos Formets i, en direcció al mar, de l’ampla depressió on s’ubiquen Sargossam amb la seva torre i Binidalí Nou. De Formet Nou, afirma que també es conegut com Sant Llorenç o Formet des Baró de les Arenes. En destaca la seva terrassa quadrangular, la porxada de tres arcs i els jardins. Pel que fa a Formet Vell, pertanyent als Sintas, s’aixeca en el mateix serral però a major alçada, guanyant en aquest sentit als altres. Té un frontó, tres arcs i una terrassa des de la que es pot veure Mallorca... i fins i tot Cabrera, afirma exagerant un poc.

Cap a migjorn, un camí amb garrovers i ullastres a banda i banda arriba a “una esponerosa vinya que cobreix l’exuberant vall”, abans d’arribar a Sargossam Nou o Santa Caterina, amb els seu dos arcs a la façana davantera, una petita explanada i un hortet davant la casa. De Sargossam en destaca la torre, el recinte i el jardí elevat.

FAÇANISME CLÀSSIC
Els tres enfronts més representatius de les cases dels Formes poden servir perfectament com a models del façanisme propi d’una arquitectura menorquina, bàsicament rural, executada entre els segles XVIII i XIX. Així ho posen de manifest els arquitectes Vicenç Jordi i Enric Taltavull,(3) que els utilitzen per descriure’n dos tipus.

Del “façanisme amb enfront llis” en ressalten, entre d’altres, les següents constants: edificis de dues plantes habitables, amb vivenda per als propietaris; primer pis amb una llotja centrada dins la façana, normalment amb tres trams d’arc rebaixat o de mig punt; simetria compositiva i incorporació d’elements clàssics, inclòs el frontó.

Dintre d’aquest tipus, hi engloben Forma Vell i Formet Nou. El primer és distingeix pel concepte diferent del pla de la façana, coronat a dues vessants i amb una senzilla cornisa de remat, però sense frontó; també presenta algunes innovacions en la porxada i llotja sobreposades. Pel que fa a Formet Nou (que per una errada s’identifica com Formatell) té una façana escassament tractada, excepte el frontó, d’una rotunditat manifesta i una obertura circular d’un cert regust popular.

Formet Vell, en canvi, serveix de model de “façanisme amb enfront partit”. També es tracta de construccions de dues plantes habitables –més els porxos– amb un tractament de color vermell terrós, de calç i almangra, excepte cornises, arcs i pilastres que són de color blanc. El resultat és una façana articulada en tres cossos d’estricta simetria.

JARDINS EXCLUSIUS
Una altra peculiaritat d’aquestes possessions són els seus jardins, que segueixen el suau pendent natural de terreny, a partir del pati que emmarca la façana principal, i dintre del mateix estil clàssic. No han passat desapercebuts, certament, ni per s’Arxiduc ni pels arquitectes als que ens acabam de referir.

El pati de Forma Vell acaba, cap a migjorn, amb un balcó que guaita damunt el jardí, que es regava amb l’aigua de la cisterna situada davall el pati, que té el coll a la vora de l’ampla escala de baixada, flanquejada un temps per una heura blanca i verda a un costat i només verda a l’altre. Dins el jardí hi ha una altra cisterna, de rossec. A la dreta hi havia un colomar i un “galliner” habitat per una parella de paons. El jardí té continuïtat, sempre cap el sud, amb dos horts, als que s’accedeix per sota d’un “airós arc”, citat per s’Arxiduc i ben conservat; horts que havien estat sembrats d’ametllers i ceps, i més envant de trèvol. A la paret de migjorn s’hi acomoda un banc de pedra amb respatller.

Avui els de Formet Nou estan molt degradats, però baixant la doble escala des del pati encara es poden entreveure les restes dels dos jardins i una “hort” comunicats per escalinates de pedra. El primer dau enjardinat estava cobert d’una heura esponerosa sostinguda per columnes i bigues de ferro. S’Arxiduc ens parla de les dues fonts i les estatuetes de fang que ornamenten els jardins, i dels arbres fruiters de diverses espècies, tarongers i ceps plantats a l’hort.

Deixant de banda la singularitat del jardí elevat de Sargossam Vell, el més remarcable entre els existents en aquesta zona, sense cap dubte, és el de Formet Vell, que els arquitectes Jordi i Taltavull3 descriuen com “tot un graonament de terrasses i jardins amb decoració d’elements escultòrics i disseny en planta d’estricta regularitat, rememorant la delineació dels jardins vuit-centistes i acumulació d’espècies arbòries que el fan esdevenir un indret frondós”. Per la seva banda s’Arxiduc el va contemplar “molt cuidat i amb el murmuri dels sortidors al bell mig”, quant a la seva vegetació afirma que llavors era constituïda per acàcies, xops, arbres diversos i dues fileres de palmeres i ficus.
(1) Tomàs Vidal Bendito. Enciclopèdia de Menorca, tom XIV, pàg. 121.
(2) Lluís Salvador. “Die Insel Balearen”, Leipzig 1892. Edició castellana, Sa Nostra 1980. Tom II, pàg. 93.
(3) Vicenç Jordi Manent i Enric Taltavull Femenías. Enciclopèdia de Menorca, fascicles d’Arquitectura Rural, 1979.
–––
adsintes@telefonica.net

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.