Economia social, economia amb valors

|

Valorar:
Visto 3 veces

Leonardo Boff digué en una ocasió que “l’economia no pot independitzar-se de la societat doncs la conseqüència serà la destrucció de la idea mateixa de societat i del bé comú. L’ideal a cercar és una economia d’allò que basti per a tota la comunitat de vida”. Algú pot pensar –no és el meu cas- que el teòleg i professor brasiler tenia un excés d’idealisme, però la qüestió és que les dades corroboren un envejable estat de bona salut de l’economia social brasilera. No és, evidentment, la mateixa situació la que tenim per aquestes contrades encara que alguna cosa es belluga i per això a la Fundació Gadeso (www.gadeso.org) hem volgut dedicar la nostra publicació TEMES SOCIOECONÒMICS a fer una aproximació a aquestes altres formes de fer economia.

A questes alçades de segle XXI s’han superat amb escreix aquells orígens històrics de l’Economia Social que foren l’associacionisme popular, el cooperativisme i el mutualisme del segle XIX associats als moviments caritatius. Avui aquesta modalitat de fer economia abasta a sectors punters i de mercat. A Mallorca s’ha presentat recentment la cooperativa d’energia verda, “Som Energia”, que és constitueix en un potent exemple de la vigència i presencia del cooperativisme en sectors estratègics. Els progressos que s’estan fent perquè en poc temps pugui funcionar a Balears una cooperativa (Fiare) a l’àmbit bancari és un altre bon indicador que l’economia social és alguna cosa més que voluntarismes ben intencionats. Estem parlant, idò, d’un sector social petit però de gran valor, no aliè a la crisi i amb molts de valors.

Segur que és per això que les institucions econòmiques, com ara la UE, no tenen empatx en reconèixer que “les empreses d’Economia Social contribueixen a generar valor afegit social i a resoldre alguns dels desafiaments i desequilibris més importants de la societat europea per consolidar el seu benestar” i, en aquest sentit inclouen la seva promoció com un dels objectius de l’Estratègia UE 2020 i del Small Business Act. Dins d’aquesta lògica s’ha d’incloure a l’àmbit espanyol l’aprovació de la Llei 5/2011, de 29 de març, d’Economia Social (BOE n. 76 de 30 de març de 2011) que, tal vegada per la coincidència amb el final de la legislatura, ha passat relativament sense massa pena i manco gloria.

Tot i que la pròpia llei espanyola estableix que de l’Economia Social en prenem part les cooperatives, les mutualitats, les fundacions i les associacions que desenvolupen activitat econòmica, les societats laborals, les empreses d’inserció, els centres especial d’ocupació, les confraries de pescadors i les societats agràries de transformació, en aquesta primera aproximació feta per la Fundació Gadeso, ens centrem només a analitzar i comentar les dades oficials relatives a les Cooperatives i les Societats Laborals de les Illes Balears.

Succintament les dades més rellevant són les següents: El nombre de cooperatives en funcionament en els darrers quatre anys es manté entorn a les 200 i tenen una variació del -8,3% de treballadors i treballadores d’alta a la Seguretat Social en el 2010 en relació a 2007. Pel que fa a la distribució sectorial el 81% del total (52) de les noves cooperatives pertanyen al sector de serveis acumulant en aquest sector el 73% dels nous socis cooperativistes. Les dades referides a les societats laborals són més dolentes ja que es constata que de 2007 a 2010 n’han desaparegut un 43,6% i que a l’any 2010 hi ha un 46,9% manco de persones sòcies de societats laborals que l’any 2007. Prenent en consideració que el 73% de societats laborals de nova planta i el 74,5% de les noves incorporacions de socis i sòcies pertanyen al sector servei i que s’ha produït un important alentiment de les incorporacions de socis de societats laborals en el sector de la construcció, hom pot concloure que la bombolla del totxo ha arribat també al món de l’Economia Social –especialment en el format de Societat Laboral i manco en la fórmula de cooperativa- i que la crisi ha fet que es desinflés amb la virulència que ja coneixem a la economia convencional.

Per acabar permeteu-me fer breument alguns suggeriments: Un dirigit a les autoritats responsables de l’estadística regional perquè facin alguna cosa per millorar la informació sobre l’economia social que ara és molt deficient. Un altre és el d’incloure el foment de l’ocupació de les cooperatives i de les societats laborals a la renovació del Pla d’Ocupació de les Illes Balears (POIB). El tercer suggeriment seria un desenvolupament de la Llei 5/2011 d’Economia Social amb una visió autonomista i el darrer- però el més important- és la sol·licitud al Govern de les Illes Balears d’un impuls a les entitats d’economia social. Sens dubte aquest necessari recolzament governamental és, a més d’un mandat legal, del tot convenient per coadjuvar una sortida de la crisi amb més i millor ocupació i amb una cohesió social reforçada. És qüestió de valor i de valors!

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.