De què anam?

Sempre fiquen la banya al mateix forat

|

Valorar:
Visto 5 veces

Tu asiéntate aquí, tu seu aquí, en el sofà, devora meu –va dir el conseller de la cosa a na Socorro, assessora seva en matèries etèries i inexpressables–. I tu també pots seure, però en terra –va dir a na Nataixa, auxiliar de tercera.

– Això sí que és una festa! –va exclamar eufòrica na Socorro–, poder veure el judici en directe per la tele –i mentre ho deia s’anava allisant els cabells per mantenir-se en la bona línia política.

– No ho puc entendre –va dir na Nataixa–, que xalin tant veient com jutgen el seu ex president, s’homo que havia de salvar aquestes illes, i ministre i tot que l’havien fet!

– Olbidemos el pasado, olbidemos el pasado i bolbamos al amorrrr –va respondre el conseller mentre s’envelava dins la boca un punyat de crispetes, que en bon dialecte adulterat hauríem d’anomenar “palomites”.

– Sí –va continuar na Nataixa, que de llengo es veu que en té–, però quan és qüestió de rallar de deutes que va deixar l’anterior govern, no l’obliden “el pasado”, el fitoren tant que fa oi sentir-los.

– Nataixa –va intervenir na Socorro, mentre fotia mà, també, a la bossa de crispetes–, tu vius en un altre temps. Però que no ho veus que el món ha canviat?

– Açò és el que em preocupa –va replicar na Nataixa mentre observava es nostro espia, que se li anava atracant per la banda esquerra del sofà–, que el món sembla que estigui canviant per fer una reculada.

– Pero qu’es lo que dises, però què dius? –va exclamar el conseller, que quan va obrir la boca va provocar una dutxa de crispetes per tot el sofà–. Res de reculades, avançam en la bona direcció, cap allò on hauríem d’haver estat aturats sempre.

– Si en té de raó, el senyor conseller –va dir na Socorro–. Mira, Nataixa, et posaré un exemple. Ara ja no deim “habla la lengua del Imperio” o “habla en cristiano, oño”. Ara deim, “habla la lengua común, oño”.

Na Nataixa no li va poder respondre perquè estava pendent des nostro espia, que se li continuava atracant, arrossegant-se per en terra, vestit amb la seva disfressa del 20% d’IVA que mos caurà quan els bons ja hagin guanyat les eleccions a Andalusia.

– Veig que no em repliques, eh? –va continuar na Socorro ben estarrufada–. Encara et posaré un altre exemple: això de les autonomies, que ha estat una disbauxa. Venga gastar, gastar, i han arruïnat la pàtria una, grande i libre.

– Però quines bestieses dius! –va replicar incòmoda na Nataixa, que quan es va girar ja es va trobar els ulls de l’espia davant del seu nas–. Qui ha tirat més dobles ha estat el govern central. I les autonomies que més han gastat són les vostres!

– Eres pero que muy insidiosa, tens sa llego molt llarga –va respondre el conseller–. La culpa de tot la tenia en Tsapatero, que a més a més mos volia pujar els impostos. Sort que noltros sempre hi vam estar en contra!

– Aquesta sí que és bona! –va replicar na Nataixa, mentre donava un toc al nostro espia, perquè es veu que ja se li havia atracat massa–. Si vostès arriben al govern i la primera cosa que fan és pujar-los, els impostos i més que mai, i en contra dels que fan feina!

– Ai Nataixa! –va exclamar na Socorro mentre gratava el cul de la bossa per veure si encara quedava qualque crispeta– Si hem apujat els impostos, també és per culpa d’en Tsapatero, que no els va voler pujar quan tocava.

– Todos al suelo, vull dir, callau d’una vegada –va intervenir el conseller de la cosa, pendent de la tele–, que no me deixau seguir el judici. Mirau ara com se l’estan carregant tots. Si fins i tot s’entenia amb el gendre del rei, aquest! Jo sempre ho he dit, que en Matas no era de fiar.

– Idò sí que ha estat estona a fer-ho públic –va replicar na Nataixa, que no aconseguia fer enfora es nostro espia–. Com l’altre president seu, el de les falles, les urbanitzacions, les obres faraòniques i els vestits a mida, que també el tenen assegut al jutjat. També ho pensava, que no era de fiar?

– Memo, mem! –va exclamar el conseller–, mira que ho ets d’ofensiva, Nataixa. Va, apaga la tele i anam a fer feina, que me sembla que ha arribat un altre oferta de l’Illa de les Vaques per fer el Parador famós.

–Imaginació més tost en tenen poca –va respondre na Nataixa mentre aprofitava per fer llengot al nostro espia–. Sempre fiquen la banya al mateix forat!

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.