Quid pro Quo

Les subvencions públiques a equips professionals

|

Valorar:
Visto 3 veces

Aquests dies hi ha un debat encès en els mitjans de comunicació de Menorca. Es tracta del debat sobre la conveniència o no de la subvenció pública als equips professionals i de quina ha de ser la mesura d’aquest ajut. El debat sorgeix arreu de la decisió de tallar l’aixeta de la subvenció pública o de reduir-la al màxim. Segons sembla, aquesta decisió no estaria tant motivada pel convenciment de que no s’ha de subvencionar l’esport professional, com pel fet de que ara no hi ha diners, a caixa. Les decisions que ara es coneixen originen que per part dels clubs que s’havien professionalitzat i que sobreviuen de les subvencions públiques es posi el crit al cel. Aquesta protesta te tres fonaments: a) el de reclamar les quantitats que es deuen (ben lògica); b) la de denunciar  (alguns) que han estat utilitzats durant la campanya electoral (amb la qual cosa hem de pensar que es van deixar utilitzar); i c) el de les promeses incomplides (que si és així, provocaria un greuge evident en una temporada ja començada). En tot aquest rebombori, el que més em distreu és que els governs que diuen que no als clubs siguin governats pel Partit Popular i que, en alguns casos, els responsables polítics que ara diuen que no són els mateixos que abans reclamaven amb insistència unes majors aportacions econòmiques públiques pels equips professionals. Si anéssim a visitar l’hemeroteca de fa deu anys o menys ens trobaríem amb coses ben curioses, amb firmes de periodistes esportius, directius i polítics. Record que aquells anys, el debat va ser sobre si s’havia de subvencionar o no un equip com el Menorca Bàsquet per a jugar a ACB. Avui, deu anys després, tot i les ajudes milionàries, el Menorca Bàsquet presenta un dèficit de set milions d’euros. Em va tocar molt a prop, aquell debat, ja que llavors tenia la responsabilitat com a conseller de cultura, patrimoni i esports. Ja saben la meva resistència a incrementar les ajudes o a comprometre pressupostos del Consell Insular per l’esport professional, la pressió que rebíem aquells dies, de periodistes esportius, mitjans de comunicació, de directius, etcètera, era persistent. També la vam rebre del Partit Popular, que trobava en la promesa d’assegurar l’esport professional d’élite a Menorca una gran mina de vots. Ara, deu anys després, record aquelles discussions amb una certa tranquil·litat d’esperit.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.