Entre els plecs de la memòria | La pesca amb rall (i 3)

Uns pescadors pacients i bastant arters

|

Valorar:
Visto 3 veces

RALLS DIVERSOS

D’estona, per pescar saupa, s’emprava un “rall d’estiu”, més lleuger; i un “rall d’hivern”, més feixuc, perquè normalment la mar està més remoguda. Un altre, de malla molt petita, era per pescar galub, avui ja en desús.

Fa una quarantena d’anys encara s’utilitzava un altre tipus de rall, que no es feia servir llançant-lo des de terra cap a la mar, si no de la coberta d’una barca cap el fons marí. Estructuralment es distingia per portar un cercle metàl·lic a la part alta que el mantenia obert mentre baixava cap a les profunditats, de pocs metres. Servia per pescar a l’encesa a la nit; mentre un tripulant remava vora la costa atent a puntes i esculls, un altre sotjava el fons amb una ullera quadrada, semblant a la dels mariscadors. El seu objectiu eren els crustacis, preferentment cranques i cigales, sobre els que es deixava caure el rall tancant-lo per davall amb l’orla de ploms.

Hem de suposar que aquest tipus de rall existia en el segle XIX, ja que s’Arxiduc ens diu que “no hi ha barca de pesca que no en dugui”, i que dotze barques de Maó l’incorporaven entre els seus estris de pesca, tot i estar prohibit en aquell moment.

PACIENTS I ARTERS

Tornem, però, a l’art de pesca que ha motivat aquesta sèrie d’articles i més concretament al seu ús, més fàcil de filmar que de fotografiar, per la llestesa de moviments del raller. Així que, armat el pescador amb la senalla del rall, roba adequada i els corresponents carnets i permisos, i proveït l’aprenent de reporter de la màquina fotogràfica i calçat adequat per trescar entre roques plenes de clots i bonys, ens hem dirigit cap a la vorera de la mar. És una deferència que he d’agrair als diferents pescadors que he acompanyat unes quantes vegades aquests darrers anys, com també als que m’han referit les seves experiències.

És diu que una de las majors virtuts dels pescadors de canya és la paciència, però també els pescadors de rall en necessiten unes bones dosis. Se’ls pot veure fer la prima ran de mar amb el rall carregat damunt una espatlla, mirant sense esser vists, per les puntes on les saupes acostumen a donar senyals de vida, encara que de vegades no apareixen al mateix lloc, surten aquí, surten allà, fan quatre esquitxos i has d’anar darrera elles fins que hi pots tirar. La majoria de vegades els rallers es passen més d’una hora sotjant dins la breu transparència de l’ona abans de rompre, per veure-hi nedar les saupes, o cercant d’un cap a l’altre sense veure ni una coa. Un dia n’agafaran “un sac” però en fan moltes de buides.

Una de les qüestions que més m’ha cridat l’atenció és comprovar la facilitat que tenen aquests pescadors per veure-les remenar la coa entre les onades, però tampoc s’ha de passar per alt el mateix mèrit a la inversa, la facilitat de les saupes per veure els possibles pescadors, que no els convé anar molt estirats per entre les roques ran de la vorera, ni tampoc vestir-se amb robes massa blanqueres o de colors vius, millor que sigui roba fosca o verdosa. També han d’anar lleugers mentre es mouen a l’aguait damunt el roquissar pelat, tot ple de punxes i cocons. El plany habitual entre els vells rallers es refereix a l’enyorada agilitat perduda: t’has de mirar la mar, on poses es peus i ses saupes; ara amb mirar-me es peus ja me’n sobra, afirma en Joan “Canoves”.

Com en tants altres sistemes de pesca artesanal, una altra habilitat que ha de tenir el raller, és ser un poc “arter”, paraula ben viva encara en el nostre lèxic i que no hauríem de perdre, em sembla d’una precisió mil·limètrica. Segons el diccionari Alcover-Moll, el mot arter significa astut, enginyós per enganyar... les preses en aquest cas. Per dominar aquest “art” (origen del mot) s’hi ha d’anar moltes vegades a tirar el rall, però el més avesat encara esguerra més d’una tirada.

EL LLANÇAMENT

Per preparar el llançament s’ha de plegar el rall de manera que es pugui desplegar sense impediments. Amb els ploms a terra, la xerxa agafa forma cònica mirant que no estigui enredada i les borines ben estirades, el pescador estreny rall i corda amb una mà per davall l’anella, a nivell de la pinya, després tanca el rall per la línia de ploms formant un semicercle (queden dues fileres juntes), lliga la baga de la corda mestra pel braó i dóna unes quantes voltes de corda entorn a la mà, finalment passa un dit dins el buit del semicercle i fa un parell de plecs de xerxa dins la mateixa mà.

Llavors el raller avança amb decisió fins a la vorera de la mar, on ha localitzat la mola de saupes en situació de ser capturada, sempre mig ajupit per no ser vist i provocar l’estampida dels peixos, sobretot si la mar és prou clara. Si fa falta, entra dintre mateix de l’aigua per arribar-hi, en tant que basti la corda.

Per tirar, n’hi ha que passen un plec de la línia de ploms per davall el dit gros de la mà quieta, d’altres no. Però tots el llancen amb la mà dreta, –si no s’és esquerrà, com en Jordi– donant-li un moviment de rotació, la corda mestra hi va darrera. El rall es desplega en l’aire i cau damunt les saupes que pasturen cap per avall i coa alta. El pes de la filera de ploms el fa baixar ràpidament, i al mateix instant el pescador estira la corda, que el tanca per davall el peixos, capturant-los dins la bossa que es forma al voltant.
Aquesta és la situació ideal, però de vegades el rall no ha tocat l’aigua i ja no n’hi ha cap de saupa. En tenen prou amb veure una belluma, que elles mateixes es facin por o, simplement, que passi una boireta davant el sol. Açò sense comptar que el rall trobi una punta o un forat que les permeti descobrir una via de fugida.

Ràpidament, el raller treu l’enginy de la mar i aboca dins un cocó sec les poques o moltes saupes que hagi pogut capturar. Tot d’una pot tornar preparar l’estri una altra vegada. Si la mar no estava molt clara i les saupes no s’han adonat de la jugada poden tornar sortir en aquella o a una altra platja propera, i repetir l’operació abans que es pongui el sol. En acabar la pescada ja hi haurà temps de fer net el peix, plegar el rall i dipositar-lo dins la senalla a l’espera d’una nova oportunitat.
–––
adsintes@telefonica.net

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.