L'Ateneu de Maó commemora el bicentenari de Charles Darwin

Valorar:
Visto una vez
preload

Charles Robert Darwin

06-11-2015

Lluís Hernández Soler
Vocal de Ciència i Tecnologia Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó

El 12 de febrer de 2009 celebrem el segon centenari del naixement d'un del científics més importants de la historia de la Ciència: Charles Robert Darwin.

Darwin va tenir una idea excepcional. El seu extraordinari sentit d'observació el va fer adonar-se de les diferències que hi havia entre animals de la mateixa espècie que vivien en hàbitats semblants. També veu que les formes de vida van canviant al llarg de molts anys i les restes fòssils que troba ho confirmen. Darwin vol saber per què.

Creu que les diferències que es mantenen, són aquelles que ajuden a la supervivència i faciliten a cada espècie les successives i necessàries adaptacions per fer front als canvis que es produeixen en el seu entorn.
Charles R. Darwin va néixer el 12 de febrer de 1809 a Shrewsbury (Anglaterra). El seu pare era metge i també ho era el seu avi , Erasmus. L'avi d'en Darwin també estava molt interessat en la ciència i la tecnologia. Són conegudes les seves especulacions evolucionistes que sovint exposava amb forma de poesies.

El seu nét, Charles, no va destacar a l'escola i la seva família va intentar sense èxit que estudiés Medicina a Edimburg. Després la seva formació va orientar-se a ser clergue anglicà. El 1828 aprèn  teologia a Cambridge, encara que dedica molt de temps a estudiar zoologia i botànica amb el seu mentor, el botànic John Henslow, qui el va presentar al geòleg Adam Sedgwick. Tres anys més tard té l'oportunitat d'embarcar, com acompanyant del capità Robert Fitzroy, en un bergantí de l'armada britànica que tenia la missió de dibuixar mapes de la costa sud-americana. Darwin es va anar interessant per la fauna i la flora dels llocs que visitaven i es convertí en el naturalista de l'expedició.

En els quasi cinc anys que va durar el viatge al voltant del món del HMS Beagle (1831-1836) i en els anys posteriors, Darwin va anar construint una teoria que va contrastar amb altres naturalistes de diversos països.

En el seu viatge, Darwin va fer llargues estades a terra on va recollir un nombre molt important d'exemplars i de fòssils. Però va ser a les illes Galápagos quan va observar les diferències entre les espècies de les diferents illes de l'arxipèlag i les del continent, especialment tortugues i aus (els becs dels pinsans eren semblants però diferents).

El seu raonament va ser que les espècies continentals havien emigrat a les illes i havien evolucionat. La forma dels becs havia canviat per adaptar-se al tipus d'aliment que trobaven a cada illa.

La gran diversitat de formes vives que trobem a la natura són el resultat d'un llarg procés evolutiu, fet pas a pas, des d'organismes molt simples fins a éssers molt complexos, entre els quals estem els humans.

Darwin sempre es va interessar per la geologia i ja abans d'embarcar-se en el Beagle fa un curs intensiu amb Sedgwick i posteriorment, ja embarcat, aprèn amb els Principis de Geologia les teories de Charles Lyell. Vol saber com actua l'evolució dels organismes, la seva distribució geogràfica i entendre els registres fòssils que va trobant.

 El coneixement de les idees de Thomas R. Malthus sobre la lluita per l'existència, li serveix per concretar la seva proposta sobre la selecció natural.

Els que triomfen en la lluita per uns recursos limitats, tenen unes característiques diferents que els que la perden (són més forts o més ràpids o més resistents o més intel·ligents...). Amb el temps, les diferències es converteixen en canvis funcionals, en millores que ajuden a sobreviure i a la reproducció.

El 24 de novembre de 1859, ara fa 150 anys, Charles Darwin publica L'origen de les espècies, el llibre on exposa les seves teories, les quals havia anat consolidant des del final del seu gran viatge en el Beagle.
El llibre va publicar-se amb urgència ja que el 1858, Darwin va rebre un escrit d'un jove naturalista, Albert R. Wallace, el qual havia arribat a les mateixes conclusions que ell ja s'havia plantejat feia vint anys.

En realitat el títol complet del llibre de Darwin és molt suggeridor:

Sobre l'origen de les espècies per obra de la selecció natural o la conservació de les races (varietats) més afavorides en la lluita per la vida.

L'evolució, es a dir, els canvis que al llarg del temps es produeixen en els éssers vius, Darwin creu que són conseqüència de la selecció natural, entesa com la conservació de les diferències i les variacions que són favorables als individus i la desaparició de les que els són perjudicials.

L'evolució és l'explicació de la nostra existència com éssers vius i també de l'existència de totes les altres formes de vida que ens envolten, des dels bacteris que apareixen fa 3.500 milions d'anys fins les aus i els mamífers fa 200.000 anys i l'homo sapiens de fa  uns 100.000 anys.

Darwin veu la història de la vida com un arbre genealògic gegantí on els humans ocupem un lloc privilegiat. Aquesta idea va canviar definitivament la manera d'observar el món i de comprendre'l.
vida humana. Va tenir una gran incidència científica, filosòfica i religiosa.

Podem entendre fàcilment el gran impacte que les teories darwinistes van tenir a l'Anglaterra victoriana i de la revolució industrial del segle XIX. El Darwinisme posava en qüestió les creences religioses de l'època i la literalitat dels escrits de l'Antic Testament.

Les teories de Darwin van ser motiu de moltes controvèrsies, entre les quals és molt coneguda la que va tenir lloc, en absència de Darwin, el 1860, al Museu d'Història Natural d'Oxford, entre Thomas Huxley i el Bisbe anglicà Samuel Wilberforce, amb presència d'altres científics, entre els qual estava Fitzroy, el capità del Beagle, reconegut meteoròleg. El bisbe va preguntar  a Huxley què pensaria si algun dels seus avis proclamés la seva descendència d'un mico. Huxley li va respondre que ell mai s'avergonyiria de tenir un simi per avantpassat però sí s'avergonyia de tractar amb una persona que utilitzava les seves notables facultats per obscurir la veritat.

Malgrat això, en l'àmbit científic, va tenir una notable acceptació. No hem d'oblidar que Darwin era una persona molt respectada com naturalista i molt influent per la seva família i la seva condició social.
Tot i això, alguns aspectes de la seva teoria presentaven alguns inconvenients: La gradualitat de l'evolució necessita temps i en el segle XIX  l'edat de la Terra s'estimava en un màxim de 100 milions d'anys, el que era un període relativament curt per a els canvis evolutius. Avui parlem de 4.500 milions d'anys, dels quals en 3.750 ha existit vida en el nostre planeta.

D'altra banda, Darwin no tenia explicació de com es podien transmetre les variacions d'una generació a l'altra.

Malauradament, sembla que Darwin no va tenir coneixement ni de l'existència ni de les teories del monjo agustí, Gregor Mendel, autor de les lleis generals de l'herència i contemporani seu. Per als seus experiments d'hibridació amb pèsols, avui es reconeix Mendel com el pare d'una ciència que coneixem amb el nom de Genètica.

La nova ciència, al llarg del segle XX, va fer una síntesi entre l'herència i la selecció natural. La Genètica  planteja  que en la transmissió hereditària el que importa no és l'individu sinó les unitats d'herència que anomenem gens.

En els darrers anys, la Genètica ha bastat per explicar l'evolució; en el genoma, un veritable mapa amb instruccions per formar els éssers vius, trobem les proves més concloents per seguir la historia evolutiva de totes les formes vives.

Darwin, que va morir a casa seva, a Down, l'any 1882, no ho ha pogut veure.

L'Ateneu de Maó vol sumar-se amb un Cicle de Conferències a l'Any Darwin, el qual està promogut a les nostres Illes per la Universitat de les Illes Balears, amb el patrocini del Govern Balear, l'Obra Social de Sa Nostra, l'Ajuntament de Palma i l'Institut Menorquí d'Estudis i amb la participació d'altres entitats i institucions.

Des del 27 de febrer fins al 27 de novembre de 2009, l'Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó acollirà a cinc científics de reconegut prestigi nacional i internacional per parlar de diferents aspectes del darwinisme i l'evolució.

El dia 27 de febrer obrirem el cicle  amb un científic balear per parlar de l'evolució d'un animal balear, avui desaparegut.

El Dr. Josep Antoni Alcover ens parlarà de Myotragus, evolució i extinció. El Myotragus va ser el principal mamífer del Quaternari Balear.

Josep Antoni  Alcover és Doctor en Biologia i Paleontòleg i és  investigador de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats, CSIC, Universitat de les Illes Balears.

El 27 de març, el Dr. Ambrosio García Leal ens parlarà de La paradoja del sexo. Darwin pensava que amb la selecció natural també operava una segona selecció, la selecció sexual, de la qual en parla en el seu llibre L'origen de l'home.

El Dr. García Leal és Biòleg, Doctor en Filosofia de la Ciència i escriptor científic.

El  8 de maig vindrà a l'Ateneu el Dr. Jordi Agustí per parlar-nos de Els secrets dels primers pobladors d'Europa.

Ja no hi ha dubtes que la humanitat te el seu origen en el continent africà i que fa uns 60.000 anys va començar una migració cap a la resta del mon. Els europeus possiblement apareixen fa uns 40.000 anys.
Jordi Agustí és Doctor en Biologia i Paleontòleg. És investigador de l'ICREA a l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social.

El 23 d'Octubre ens visitarà el Dr. Jordi Bertranpetit per impartir la lliçó inaugural del Curs 2009-2010 de l'Ateneu de Maó.

La seva conferència, Genoma: un mapa de l'evolució humana, tractarà un dels aspectes més fascinants de la investigació científica: com tenim escrita la nostra història evolutiva en els gens i com l'estudi de l'ADN i el genoma ha demostrat que Darwin tenia raó.

El Dr. Bertranpetit és Catedràtic de Biologia de la Universitat Pompeu Fabra i cap de la Unitat de Biologia Evolutiva. El seu camp principal de recerca és la genètica de poblacions humanes.

Finalment, el 27 de novembre de 2009, el Dr. Lluís Cardona, un científic menorquí, tancarà el Cicle commemoratiu del Centenari de Charles Darwin i ens parlarà sobre La Selecció Natural, un procés ple d'imperfeccions.

Els processos evolutius estan sotmesos a l'atzar i els darwinistes creuen que no hi ha cap disseny intel·ligent.

Lluís Cardona és Doctor en Biologia i professor de Biologia Animal de la Universitat e Barcelona. És investigador en Biologia Marina.

Pensem que tan els temes escollits com el reconegut prestigi científic i acadèmic dels conferenciants convidats són un bon al·licient  per interessar a totes les persones amb inquietuds intel·lectuals , que vulguin saber  per què la comunitat científica i cultural ha donat tanta importància a la commemoració del Bicentenari del naixement  de Charles Darwin i del 150 aniversari de la publicació de L'origen de les espècies.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.