Quid pro quo

Marx, Zapatero i els banquers

Valorar:
Nunca vista

Josep Portella Coll
Els propietaris del capital estimularan a la classe treballadora per a què compri més i més béns, cases, tecnologia cara, els empenyerà per a que contreguin deutes més i més cars fins que el deute es faci insuportable. El deute impagat portarà a la bancarrota dels bancs, els quals hauran de ser nacionalitzats. He escrit el paràgraf anterior amb lletra cursiva perquè, en realitat, és una cita. O sigui que ja s'havia dit abans. Segurament, molts de vostès ho subscriurien, ja que és una imatge que expressa amb prou exactitud l'actual procés econòmic i social que vivim. La cita, emperò, és vella. Mirin per on, té 142 anys d'existència. La trobaran al llibre El Capital, que possiblement sigui, amb l'Ulisses de James Joyce, el llibre menys llegit i més citat de la història contemporània. El llibre es va publicar en 1867, en una etapa que encara podem considerar preindustrial. Les armes de convicció i defensa del capital no havien arribat a la sofisticació d'avui, però hi havia pensadors, com Karl Marx, que entenien d'aquesta manera el procés històric que es començava a obrir. En la crisi actual també es parla molt, dels bancs. Per a alguns, l'activitat de les grans companyies financeres nord-americanes, amb les seves especulacions sobre les hipoteques, és l'origen de la crisi. Per a mi, és només un aspecte més del catacrac del sistema. Davant la fallida de la banca, la majoria de governs europeus, també el nostre, no van optar per la nacionalització, que suggeria Marx, sinó per córrer a l'auxili dels banquers amb milers de milions d'euros provinents dels fons públics. Se'n recorden de la primera foto de Zapatero amb els banquers? Tots en les confortables butaques de la Moncloa. No us nacionalitzarem els bancs, açò seria cosa molt pròpia dels socialistes, però no sortirà de nosaltres, podria haver-los dit el president. Entost d'açò us omplirem de milions i a veure si us porteu bé i obriu un poc més la mà dels crèdits. Uns mesos després, la banca no ha reaccionat, presenta obscenament com cada any els seus beneficis, proclama la seva innocència i es presenta com a víctima de la situació. Ahir, al Congrés dels Diputats, el president va certificar el moment que vivim i ens va receptar més dosis de la mateixa medicina: que la superació de la crisi requereix l'esforç de tots i de totes. Ja hi estic d'acord, però que aquesta crida a la responsabilitat no sigui una manera d'ocultar la responsabilitat que té el govern de la situació.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.