De què anam?

Ja no vaig saber què respondre

Valorar:
Visto 2 veces

Emili Pons i Carreras
Ja l'enyorava, de tants de dies sense sentir-lo -li vaig envelar a l'amic J.R. quan de matinada me va tocar despenjar el telèfon, a unes hores que només podia ser ell qui telefonava.

- Amic, tu pots! -em va respondre ell des de la seva residència d'Orlando mentre se sentia com remenava el gel del seu bourbon-. Tots podem -va insistir-, però açò no hi ha qui ho alci...

- No me dirà que l'especulador més espavilat del món està desanimat? -li vaig respondre, mogut per la tendresa que inspiren els bandarres.

- No, desanimat no, però ara toca una temporada de fer bonda -va replicar amb veu de penedit de sarsuela-. Els negocis han d'esperar el bons moments.

- Així que vostè confia que amb n'Obama les coses milloraran... -li vaig respondre pensant que la seva ànima esgarriada havia trobat el bon camí.

- N'Obama? N'Obama que remeni per la casa blanca -va respondre amb una certa indolència-, que al manco servirà per animar els que no tenen feina. Jo volia dir els preus dels pisos.

- Ah! -vaig exclamar mentre no podia evitar que la boca em quedàs badada de tanta sorpresa.

- Jo ja m'estic mirant unes quantes blocades que vull comprar -va respondre en J.R. com si rallàs de llogar cadires-. I certes propietats que no estan gens malament.

- Però si el mercat està ben aturat -li vaig respondre-, i per més que davalli ningú no compra res.

- Bonu -va replicar ell-, perquè encara no ha davallat prou. Però no es pensi que no estem a punt, jo i tots els altres corbs negres de la terra, per comprar-ho tot quan sigui el moment.

- Açò és molt difícil que pugui succeir -vaig dir encara, però cada vegada amb més consciència de ser un passerell-. Que tothom ho sap que els bancs ja no donen crèdits...

- Crèdits? Noltros no n'hem de menester, de crèdits. Que es pensa que som empresaris? -em va replicar mentre tornava a sonar el gel del seu bourbon-. Miri, mos ha anat tan bé aquests anys que, si convé, serem els especuladors, qui donarà crèdits als bancs.

- I mentre vostè diu aquestes coses horribles i es queda tan satisfet -me vaig rebel·lar jo-, els pobres governants de tot el món fent les mil i una per aturar la crisi.

- Ai! Pobres governants! -va exclamar- Encara no han entès que lo seu no és l'economia. Ells que es dediquin a prometre coses, i a provocar qualque embull per distreure el personal, que de l'economia ja mos n'encarregarem noltros.

- Sort en tenim dels governants -li vaig amollar amb la millor voluntat de defensar els incompresos-, que si no fos per ells encara hi hauria més aturats i misèria!

- Açò sí -va consentir en J.R.-, s'ha de reconèixer que quan les empreses volen despatxar gent, son ells qui hi posa traves, ... però per culpa d'aquesta caparruteria, encara hi ha més empreses que han de tancar.

- I també impulsen tota casta d'iniciatives per activar l'economia -vaig insistir a la desesperada.

- I tantes, que n'impulsen -em va contraatacar ell-, però tan contradictòries que sembla que juguin a rompre l'olla amb un mocador als ulls. Però vostè no ho veu que a cada país se n'empesquen una de diferenta, de solució? Mesquinets, si no saben per on han de tirar!

I aquí ja no vaig saber què respondre. 

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.