Quid pro quo

Monjoies a la vorera de la mar

Valorar:
Nunca vista

Josep Portella Coll
En algun escrit havia lloat algunes de les iniciatives del ministeri de Medi Ambient en temps de Cristina Narbona. Sembla que la seva marxa ha estat aprofitada per a prendre decisions regressives en matèria de protecció de la naturalesa i els recursos naturals. És el mateix govern, el govern Zapatero, però les decisions són ben diferents. Aquests dies es parla de la negociació per allargar el termini de vida útil de les centrals nuclears i deixar sense efecte el calendari previst de tancament i substitució per energies netes. Serà un tema per més endavant. El d'avui fa referència a la possible regressió en la protecció de la costa, que es pot donar a través d'una modificació de la Llei de Navegació Marítima, que s'està preparant, i que retalla la Llei de Costes. L'estratègia del govern Zapatero és la de no modificar la Llei de Costes directament (encara que el resultat sigui el mateix) per no haver de passar pel dictamen del Consell Assessor de Medi Ambient, on hi tenen veu les organitzacions ecologistes. L'actual Llei de Costes és de 1988, ja té vint anys. Entre moltes determinacions, la llei declarava de caràcter públic la vorera de la mar fins on arribaven els temporals més grans.
Les cases construïdes abans de 1988 en domini públic passaven a ser (més o manco) de l'Estat, que donava 30 anys + 30 anys de concessió als propietaris.
Però les cases no es podien vendre, ni s'hi podien fer reformes sense l'autorització pertinent. La llei també establia un període de cinc anys per aprovar la línia que marqués els límits de la declaració de domini públic i obria la porta a processos d'expropiació. Però aquesta obligació legal no es va complir realment fins que no va arribar Cristina Narbona al ministeri. Amb l'actual reforma, la propietat podrà passar a hereus o podrà ser objecte de compra-venda. Segons hem llegit la delimitació crea situacions particulars molt diverses, algunes clarament injustes, altres males d'entendre. En molts casos, els propis Ajuntaments han actuat per maldar que la delimitació fos el més sensata possible. Això és una cosa comprensible, el que sí que crea dubtes és que, amb modificacions indirectes com la present, es faci més i més difícil recuperar el domini públic real sobre la vorera de la mar, potser la millor manera per evitar que es continuï consumint més i més litoral.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.