Entre els plecs de la memòria

Bolitxers del port de Fornells (1)

Valorar:
Visto 5 veces

Adolf Sintes
Fa poques setmanes vam veure la pesca del bolitx al port de Maó amb un dibuix de l'ormeig i una barca eixugant-lo, però hi mancava la fotografia d'una barca bolitxera, que publicarem avui. D'altra banda, la curiositat m'ha empès a conèixer les particularitats dels bolitxers fornellers que, amb la mediació de n'Aleix Riera, he pogut satisfer de la mà de dos vells pescadors.

TESTIMONIS
Esperem no haver ofès el al·ludits, ja que el qualificatiu de vells fa més referència a la llarga experiència marinera d'aquests dos homes que no a la seva edat.
Un d'ells és Jesús Pascual, nascut a Fornells el 1930 i pescador de fora port. Amb dos cunyats i la barca "Miguel Antonio" calaven xerxes per la llagosta i a l'hivern es dedicaven als palangres fent servir l'esca que compraven als bolitxers. L'altre testimoni és Joan Roselló Caules nascut al mateix nucli pescador el 1937, que durant un estiu formà part de la tripulació d'una barca bolitxera i que després seria pescador per compte pròpia fins a la jubilació.

BOLITXERS
La tripulació de les bolitxeres de Fornells presenta una particularitat remarcable respecte a les de Maó. Es tractava de pescadors jubilats que amb la pesca de bolitx no passaven els mateixos temporals que si haguessin sortit fora port.
L'altra motivació, gens oculta, és que en aquell temps els ingressos dels jubilats eren ben xerecs i si d'aquesta manera aconseguien guanyar deu duros eren ben bons. Per açò, com em deien, fins que podien arrossegar ses pates, havien de fer feina.

Les barques bolitxeres de Fornells tampoc no tenien coberta, només n'hi havia un tros a proa on es posava el "triador" del peix. A popa, el senó que servia per posar el "cof" -la bossa que a Maó s'anomena "mànega"- i un tros de llenya entravessada des d'on el patró dirigia les maniobres de calar i arrossegar el bolitx.

BARQUES BOLITXERES
Encara que s'ha parlat de dues bolitxeres a Fornells, en Jesús Pascual recorda que n'hi arribà a haver tres pels anys quaranta, i m'ha facilitat els noms dels patrons. Totes anaven al rem, no duien motor ni vela.

La més vella era la "Amanda" del patró Nan "Trusses". Una altra, la "Juanita", regentada per Tomàs Sintes, era de dos familiars. El seu fill feia de venedor a Alaior.

També hi havia en Miquel i Toni Riera, "de Mata" de sobrenom, que havien tingut barca de bolitx, ho havien deixat anar, i després en van comprar una de Maó, que sembla que podria ser d'en "Meti", i la van dur a Fornells.

ELS BOLS
Les pesqueres de calar el bolitx estaven ben establertes per la tradició i el coneixement del fons marí, i no era a tot el port. La zona propícia més extensa es trobava a la banda de ponent, entre sa Creu, més o menys on avui comença el passeig marítim, i la caseta de na Peu, on feien un parell d'arrossegades. A la mateixa riba, entre na Peu i la punta de ses Salines, hi podien fer sis o set bols més.

Una altra zona apta es trobava a l'illa de ses Sargantanes, la més gran del port. Tiraven a la banda de llevant i gosaven arribar a la punta Negra. A la banda de ponent podien arribar a fer tres bols: un que en part hi ha un pam d'aigo entre aquesta i l'illa des Ravells, que agafava peix polit (qualque orada), un baix de la caseta i un altre a la tombada de fora.

Després de prop de mig segle de prohibició és difícil recordar els noms donats als bols, però Jesús Pascual recorda que baix de sa Creu hi havia el "bol Fondo" perquè a prop de terra és prim però un poc enmig hi ha més aigua. A l'illa de ses Sargantanes, el de llevant s'hauria conegut com a "bol Petit", mentre que el de més a tramuntana de la banda de ponent seria el "bol de Fora". Un altre bol no descrit fins ara es trobaria cap a l'illot des Porros, situat a migjorn dels Ravells, i seria conegut com a "bol dels Esparralls".

Per la seva part, Joan Roselló assenyala que just passada l'entrada del moll interior fa unes altines a 100 metres de terra. En matinades de seca hi tiraven el bolitx i el recuperaven de dins la mar amb la barca amarrada a una estaca i amb aigua fins els calçons.

Aquestes eren les zones amb fons aptes per aquesta vella art de pesca. Més endins, cap a "ses platges" o ses salines, no es feien, ja que és molt prim d'aigua. Tampoc no es podien calar cap a la boca perquè és molt fondo i hi ha molta roca.

FORA PORT
Els bolitxers fornellers solien treballar dins el port, a redossa de ventades i temporals. Així i tot Jesús Pascual encara n'ha vist sortir una a calar fora port, era dels "de Mata", que en aquest cas no ni anaven amb la barca bolitxera sinó amb un llaüt a motor.

Era un fet excepcional de l'estiu, solien anar a ses Fontanelles (Algaiarens) a fer un parell de bols per agafar salpinyoles i també moixó i gerricó. També en feien dos o tres a cala Pudent. Part del producte d'aquestes bolitxades servia d'esca per a les nanses de la llagosta.

ESPÈCIES
Així com els bolitxers de Maó, a més de gerret, aladroc i altres espècies, agafaven molta sardina, a Fornells de sardina no n'agafaven normalment. L'espècie més abundant era el moixó, un peixetó gregari, d'ulls grossos, dors verdós i ventre argentat que era molt apreciat. També agafaven mollets, gambes, sípies, palaiets o palets, que eren com a gerret però petit. A temporades agafaven "gerricó", gerret petit i d'altres la mora petita que li deien "moratina". Tot mesclat i fritet era una menja de primera.

De vegades també podien treure un "peix de sort", com podien ser catorze o quinze calamars o una vintena de sirvioles. Que uns i altres també corrien per dins el port en aquell temps.

LES FRENÈTIQUES
Entre les espècies capturades ha sorgit el nom d'un cefalòpode que desconeixia. Es tracta de les "frenètiques", que no eren unes persones preses d'excitació sinó com unes sípies petites però que a diferència d'aquestes no tenien escut (la closca calcificada) ni creixien amb el temps.

He pogut comprovar que no era jo tot sol qui desconeixia aquesta espècie, de fet hi ha pescadors fornellers que no n'havien sentit parlar i després de consultar abundant bibliografia només n'he trobat una cita de l'inefable arxiduc Lluís Salvador d'Àustria que al "Die Balearen" s'hi refereix com una espècie poc estesa i sempre petita que es ven aproximadament a 2 pessetes el quilo a finals del segle XIX. No en facilita el nom científic.

A l'edició publicada per "Sa Nostra" el 1982, aquesta referència va acompanyada d'una nota dels traductors en què s'afirma que no és un nom mariner popular. Puc constatar que tant Jesús Pascual com Joan Roselló m'han parlat, per separat, de les frenètiques i n'han fet la mateixa descripció. No m'estranyaria que l'Arxiduc hagués recollit la seva existència dels mateixos bolitxers de Fornells i que amb la desaparició d'aquest art de pesca es deixés de capturar. Ho deix en mans dels biòlegs marins.

------
adsintes@telefonica.net

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.