Quid pro quo 

Crisi i elecció

Valorar:
Nunca vista

D'aquí a pocs mesos hi tornarà haver eleccions al Parlament Europeu. De les passades recordem sobretot l'alt índex d'abstenció, un índex que certifica la poca importància que els ciutadans atorguen a aquesta elecció. Si féssim una enquesta a la ciutadania sobre quines decisions importants ha pres el Parlament europeu durant aquests cinc anys sabríem per què. Hores d'ara, els dos partits majoritaris ja estan preparant la seva candidatura i els seus sermons. La resta de partits encara s'està pensant com es presenten. D'una banda, sembla que es reeditarà el pacte entre Esquerra Unida i Iniciativa-Verds, i les darreres notícies diuen que ERC hi voldria entrar. Per altra part, hi ha fortes dissensions entre el grup de partits nacionalistes que formaven el nucli fort Galeusca (BNG, PNB i CIU). Pel que fa a les Illes Balears, tant el PSM com UM ja han fet públiques les seves preferències. En les setmanes venidores és possible que el mapa es vagi clarificant. Un fet diferencial, d'aquestes eleccions en relació a les de 2004, serà el moment de crisi econòmica que viu Europa. Davant la crisi, el neoliberalisme amenaça amb nous retalls dels drets socials i laborals i insisteix en seguir alimentant el sistema, encara que la capacitat d'acumulació ja s'hagi exhaurit. El poder i els grans mitjans de comunicació que el sustenten silencien de manera sistemàtica les respostes i les propostes que sorgeixen des de l'esquerra, l'ecologisme i els moviments socials. Si algú es mostra crític amb el procés de construcció d'Europa prest és acusat d'anti-europeu i conduït davant la inquisició del que ens toca fer i el que ens toca no fer, del que hem de dir i del que no hem de dir. Si algú pensa que pot dir que un altre món és possible prest fet és titllat de visionari. El que és cert, emperò, és que la crisi econòmica i social fa més necessari que mai un model d'Europa diferent, l'Europa dels drets socials i nacionals, i fa més necessari que mai que aquell altre món possible es vegi a l'horitzó. Davant l'hegemonia dels grans partits, portaveus del sistema, faria falta que l'esquerra alternativa fos capaç d'articular-se en una proposta plural front el projecte neoliberal i esdevingui una opció realment il·lusionant per al conjunt de persones que creim que un altre model és possible.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.