Quid pro quo

Crisi econòmica i vaga general

Valorar:
Nunca vista

Josep Portella Coll
Fa unes setmanes, el nou coordinador d'IU, Cayo Lara,  en el marc d'una entrevista àmplia, va afirmar que es donaven les condicions per a la mobilització dels treballadors en defensa dels seus drets laborals i per evitar que fossin un cop més els majors damnificats per la crisi econòmica, i que aquestes mobilitzacions podrien arribar a una vaga general. Bona la va fer! Que n'hi van ploure de crítiques! Des de la majoria de mitjans de comunicació, del PP o del PSOE es va respondre amb duresa. La conclusió de les crítiques és que, una vaga general, en plena crisi, faria molt de mal a l'economia de tots. O sigui, que els treballadors s'han de mobilitzar quan l'economia va vent en popa, vaig pensar jo. No obstant, la unanimitat de la crítica em va fer dubtar sobre l'oportunitat o no de la mesura. Naturalment, les veus més crítiques eren de l'entorn del PSOE. Per això m'ha sorprès que el que aquí és una animalada, a França sigui un dret positiu. Aquest passat dijous, França ja ha viscut una vaga general contra el govern Sarkozy per la gestió que en fa de la crisi. Curiosament, a França, una de les forces polítiques convocants i més bel·ligerants ha estat el Partit Socialista. No he llegit cap dels comentaristes que havien dit pestes a la crida a la mobilització dels treballadors, que ara critiqués la postura dels socialistes francesos. A més, entre els arguments de la mobilització ens trobem amb 1)la protesta per un atur que ja ha superat el 7% (carai, a Espanya ja anem pel 14%), 2) la pèrdua del poder adquisitiu i el nivell de vida dels treballadors (refotxes!, a Espanya, d'ençà la implantació de l'euro, la inflació real i l'increment dels salaris han portat ritmes de creixement diferents. Si els productes han pujat un 100x100 en menys de deu anys, els sous han pujar menys de la meitat) 3) les mesures del govern han estat per acudir al rescat dels més poderosos, bancs i empresaris (ben igual que a Espanya, o no?). A la manifestació que es va fer a Paris van anar-hi més d'un milió de persones. L'objectiu no era altra que plantejar un avís al govern perquè tengui en compte la situació de les classes populars a l'hora de plantejar mesures econòmiques. A Espanya, en les últimes setmanes després, els sindicats, amb el concurs exterior d'IU i altres forces, estan convocant manifestacions puntuals (locals) en defensa dels treballadors en temps de crisi.  I si qualcú s'atreveix a proposar una mobilització general, una resposta general dels treballadors, ja saben la que li espera.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.